Casa Prat de la Riba o can Padrós Castellterçol

Moianès
Pl. de Prat de la Riba, 7.
727 m

Coordenades:

41.75143
2.11943
426790
4622553
08064-1
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Bo
Legal
BCIN. R-I-51-0005097-00000. 99-MH (Decret 8.11.1983, DOGC 2.12.1983).
Sí, IPA.: 104.
Fàcil
Cultural
Pública
Generalitat de Catalunya DGPC Dep. Cultura Portaferrisa, 1, 08002, Barcelona.
Virgínia Cepero González

Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, una planta pis i golfes, amb un pati posterior. Es tracta realment de dos edificis units posteriorment, tal i com es pot observar a la doble inclinació de la façana.
La façana, que és de composició asimètrica, es troba decorada amb esgrafiats. Presenta un portal d'arc rodó, adovellat, i diverses obertures emmarcades per un gran sòcol de pedra ben treballat. Al primer pis, entre els dos balcons que s'hi obren, hi ha pintada la data "MDCCC" i la inscripció "Dr. Padrós" en lletres gregues.
El seu interior va ser habilitat com a museu, pel que es van reconstruir l'habitació i el despatx que tenia Enric Prat de la Riba a Barcelona, i es van habilitar sales d'exposicions.
El pati o jardí posterior conserva les balustres i un brollador.

La casa va ser cedida pels hereus d'Enric Prat de la Riba a la Generalitat de Catalunya i a l'Ajuntament de Castellterçol, per tal d'adecuar-la com a casa-museu. Des de l'any 1984 la gestió del Museu fou a càrrec directe de la DG del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Posteriorment va passar a dependre del Museu d'Història de Catalunya (creat el 1996). Des de 2004 la gestió del centre està assignada a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, organisme depenent del Departament de Cultura.
Fotografies de Montse Piñeiro Costán.

L'origen de la família Prat de la Riba consta a la documentació des de mitjans del segle XVI.
El mas Padrós va passar a aquesta família arran del casament de Valentina Padrós i Passarell amb Josep Prat de la Riba.
L'aspecte actual de la casa és fruit de les obres de reforma de les que va ser objecte l'any 1800 pel Dr. Padrós, tal com consta a la façana.
Va ser declarada monument històric amb motiu d'haver-hi nascut i mort Enric Prat de la Riba.
Enric Prat de la Riba (1870-1917):
Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i líder de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901).
Va escriure "La nacionalitat catalana" (1906), considerada l'obra més important del catalanisme polític.
Va treballar com a jurista a la "Revista Jurídica de Catalunya" (1895), i va ser col·laborador de "La Renaixença" i "La Veu de Catalunya".
Va ser membre de la Unió Catalanista i va participar a les Bases de Manresa (1892), primer document dels fonaments del catalanisme polític.
Com a secretari de l'Ateneu barcelonès (1896) va impulsar l'ús escrit del català. L'any 1907 va ser escollit president de la Diputació de Barcelona.
Un cop reconeguda la Mancomunitat, l'any 1914, va endegar una àmplia obra de modernització i millora del país (Escola Industrial, Biblioteca Nacional de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres) i va millorar la infraestructura de comunicacions.

AA.DD. (1984) "La Casa Prat de la Riba de Castellterçol: momument històrico-artístic". Monografies de monuments històrico-artístics, 5. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.20.
AA.DD. (2009) Enric Prat de la Riba. Ahir i avui. Museu d'Història de Catalunya. Barcelona: Museu d'Història de Catalunya.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellterçol).
HEIDEPRIEM, H. (2001) Guia de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 78.
PEIRÓ CASAS, R. (2010) Catàleg de Béns a Protegir. POUM. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol (proposta no aprovada).