Casa Josep Sunyer
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici construït entre mitgeres, que consta de dues estructures bessones que formaven inicialment una única finca. L'immoble consta de tres nivells d'alçat (pb + 2p); la planta baixa mostra dues obertura:, una porta d'arc de mig punt que comunica amb les plantes superiors, i un finestra o accés al local comercial, segons el cas. En el primer pis s'identifica un balcó amb volada i barana de ferro i una finestra; ambdues obertures són de forma rectangular. El darrer pis està ocupat per una galeria conformada per quatre arcs de mig punt, que evoca a les solanes de l'arquitectura civil medieval. El coronament de les finques consta d'un registre d'orificis de la cambra de ventilació de la solera, d'una cornisa i d'una barana de balustres. La finca de la banda esquerra presenta el parament esgrafiat, destacant els motius florals que decoren la zona corresponent a la llinda de les obertures del primer pis.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció IV. La finca està catalogada com una construcció de tipus B. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges.
Història
L'1 d'agost de 1923, Josep Suné i Alaix s'adreçà a les autoritats municipals de Sitges tot exposant el seu desig d'enderrocar un edifici que posseïa al passeig de la Ribera de la Vila i construir-ne dos en el seu mateix lloc. La llicència d'obres li fou concedida el mateix dia. En la clau de l'arc de la porta d'entrada figura la data de 1925, moment en què, presumiblement, degueren concloure les obres de construcció (Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1923).
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
Arxiu Municipal de Sitges. Sèrie: Obres i Urbanisme. Caixa 1923.
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11942
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
