Casa José Luis Miguel Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Carrer de l'Hospital, 3
Al tram inicial del carrer de l'Hospital, prop de la plaça Nova
539m

Coordenades:

42.0163
2.23555
436706
4651869
08215-79
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Regular
El revestiment està degradat i arranjat a la planta baixa, però sense pintar.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 6820205DG3562S
Adriana Geladó Prat

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula aràb de dos vessants, el carener paral·lel a la façana principal i un ràfec de formigó reformat i sostingut amb mènsules de fusta. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes, amb la façana principal orientada a tramuntana. La planta baixa presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1790 i una creu llatina central damunt del calvari. Al seu costat hi ha una finestra rectangular, amb els brancals bastits amb dos carreus de pedra i la llinda plana. Al pis hi ha una única finestra rectangular amb els brancals fets de carreus de pedra, l'ampit de pedra i la llinda plana gravada amb l'any 1790 i una creu central damunt del calvari. L'obertura de les golfes es correspon amb una petita finestra rectangular, amb l'emmarcament arrebossat i pintat amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, de color groc.

Altres noms relacionats amb l'edifici: can Feliu Peixera.

Segons la documentació consultada, el renom de can Peixera és originari de finals del segle XIX. Posteriorment, a la dècada dels anys 70 del segle XX, a l'edifici hi vivia en Feliu, el qual feia de drapaire.
A grans trets podem situar la construcció i reforma d'aquest edifici a l'entorn de dos dels moments claus de la història de Sant Hipòlit: el període d'esplendor viscut durant l'etapa pre-industrial, el qual està personificat en el poderós gremi de paraires de la vila (segles XVI-XVII), i els estralls ocasionats per la guerra de Successió, en la que la vila de Sant Hipòlit fou saquejada i cremada per les tropes borbòniques l'any 1714. Si ens fixem en les dates gravades a les llindes, cal dir que són conseqüència de la reconstrucció arquitectònica a la que es va veure abocada la vila, després de la devastació parcial del nucli urbà. El moment àlgid d'aquesta reconstrucció, que s'inicià envers l'any 1721, fou entre els anys 1740 i 1765. A partir d'aquest moment, i malgrat la recessió econòmica documentada entre els anys 1763 i 1795, els patricis gremials incrementaren les inversions arquitectòniques, sobretot en els carrers del Mallol i del Puig (ampliant la part alta de les edificacions amb un pis, entre d'altres intervencions), així com el segon tram del carrer dels Marquesos de Palmerola, el carrer del Bisbe Morgades i el carrer de l'Hospital. Com a conseqüència, a finals del segle XVIII, la vila de Sant Hipòlit estava formada per un nucli antic originari a partir del qual s'estenien tres grans ramificacions urbanístiques, que coincidien amb els camins més importants de comunicació amb l'exterior (Serrallonga, 1986: 192).

ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 96.
SERRALLONGA, Joan; VILA, Assumpta; ESPADALER, Ramon (1986). Sant Hipòlit de Voltregà dins la història. Vic: Eumo, p. 192.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 10.01.EA.