Casa i Molí de la Bastida

Rubí

En la documentació anterior al segle XVIII es parla de "la Quadra". Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l'any 986. En algunes publicacions, s'ha identificat l'edifici amb la "domus" o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140. És el "molí Viula" o "Roquerol" de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l'església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns. El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys. La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d'actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga. Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l'aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l'habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l'altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí. L'any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d'Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l'aigua pel molí com per als horts per mig d'una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s'afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l'altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989). Prop d'aquesta propietat s'instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat "la Verneda de Carreras" de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s'instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d'aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la "font de la Tartana". Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial. Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a). El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí, La presència de l'aigua pel molí va fer créixer una salzereda (TURU et alií, 2000).