La casa forta de la Cucala es citada per primer cop a un document de l'any 1178, quan Bernat de Coquala va cedir al seu fill "totum nostrum estay la coquala".
L'any 1246 els Coquala es van unir amb els Montpalau de la Garrotxa.
Segons un document de l'any 1306, el senyor de la Cucala, Ferrer de Montpalau, cobrava delmes a la parròquia de Sant Sadurní d'Osormort. Posteriorment, la casa forta va passar a mans del senyors del castell de Meda fins a l'any 1462, en que la documentació ja l'esmenta com a olium (inexistent).
Al segle XIX, part dels carreus dels murs i de la roca del basament de la zona van ser utilitzats per bastir el pont del ferrocarril sobre el Mèder, a Vic.
L'any 1890 Francesc Carreras Candi va identificar erròniament aquestes restes amb la capella de Santa Maria del Camí.
L'any 1914 l'arquitecte Josep Maria Pericas, estudiós dels castells d'Osona, va descriure aquestes restes, tot i que en aquells moments desconeixia de quina fortalesa es tractava. Anys més tard va afegir a la fitxa descriptiva el títol de "Cocala".
L'any 2001, Antoni Pladevall va redescobrir les restes gràcies a la documentació de Josep Maria Pericas (custodiada al seu arxiu particular) i a les indicacions dels pagesos del mas Carrera.