Conjunt de dues cases de cos, d'estil eclèctic i amb elements noucentistes. Consten de planta baixa i pis, amb façana conjunta i simètrica. Contràriament al que és habitual, les obertures principals no s'ubiquen en un eix central de simetria, sinó que es disposen als extrems. Les cases segueixen el tipus de parcel·lació de l'antic carrer del Príncep, actualment denominat Santiago Rusiñol.
A la planta baixa hi ha dos locals comercials (en origen eren dos habitatges) amb els portals als extrems de la façana i grans finestrals al centre, un per a cada local. En el primer pis els balcons estan situats als extrems de les façanes i al centre hi ha dues finestres. Totes les obertures tenen una faixa que les emmarca i que arriba fins als arrambadors. Les reixes dels balcons són d'estil noucentista. El coronament està rematat amb un fris de majòliques i, a sobre, hi ha les obertures de ciment motllurat que ajuden a ventilar el sostremort.
D'aquest immoble, la fitxa de la Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic de l'any 2008 diu: "La composició respon més al tipus d'edifici amb habitatges aparionats que a la d'una casa de renda urbana. Manifesta una ruptura de la tradició, en ubicar els balcons en els extrems de la façana, fugint de l'èmfasi que hauria suposat el fet de centrar-los, segons l'eix de simetria vertical que indica el remat superior de l'edifici.
El remat del coronament és excel·lent, sobre d'un fris de majòliques es bastí una estructura en tres dimensions amb referències explícites a l'arquitectura de defensa, però amb una elaboració molt culte dels detalls i les proporcions [...].
Les proporcions reflexen la regla àuria o dels nombre d'or (Nombre fi, O=0,618) i s'estenen pel remat de coronament amb la sèrie 1-3-1 (2/3=O) i la planta primera: proporcions de les finestres, relació d'alçades de finestres i balcons, ubicació de les finestres respecte del centre del coronament, etc".
