Casa del carrer de Corró, 31
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar que ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, probablement del segle XVI, almenys a la façana visible.
És una edificació entre mitgeres que té planta baixa i dues plantes pis. Presenta façana plana de paredat arrebossat acabada amb ràfec. A la planta baixa es conserva el portal originari, amb llinda i brancals de pedra motllurats a la vora. A la planta primera s'obre una finestra de pedra d'arc pla, amb guardapols a la llinda, transformada en balcó amb llosa de planta rectangular protegit amb una barana de ferro amb brèndoles amb tirabuixó.
La finestra del pis superior és de factura recent (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
Els anys 2005 i 2006 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva en el solar d’aquesta casa, motivada per les obres d'ampliació de l’habitatge que afectaven al subsòl de la planta baixa i d'un sector del pati. La direcció va anar a càrrec de Carles Carbonell, de l’empresa Actium.
Els resultats van ser escassos. S’hi va localitzar una sitja que ja havia estat amortitzada al segle XV i diversos forats de pal anteriors al segle XIX. També es van identificar diversos murs del segle XIX, anteriors a la casa actual.
Història
En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal de Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada.
Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. La casa objecte d'aquesta fitxa ha mantingut força bé la tipologia constructiva tradicional, que podria conservar elements del segle XVI o posteriors, tot i que, pel que sembla, a finals del segle XIX o començament del XX es va reconstruir, i s’hi va afegir el balcó.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
DANTÍ I RIU, Jaume (1986). "Factors sòcio-econòmics dels segles XVI i XVII", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 47-58 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
HOMS I COROMINAS, Josep (1995). Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
VILA, Pau (1930). "Assaig de Geografia Comarcal: El Vallès", a Comarca del Vallès, Granollers: Biblioteca d'Estudis Comarcals.