Casa de les Germanes Sans Marcet (rambla Ribatallada número 16)
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estil noucentista amb influències barroques. És un edifici a quatre vents que consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant.
La façana principal presenta una composició simètrica en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dues finestres, i a la planta pis dos balcons. Les obertures tenen en els brancals, ampits i llindes una motllura de maons a les tres façanes. A l'alçada de les golfes hi ha un rellotge de sol de majòlica blanca, blava i groga, amb el dibuix d'una caravel·la a la mar i el sol. Del sol en surt la vareta o gnòmon.
La composició noucentista de la façana incorpora detalls d'inspiració barroca, com el capcer ondulat. I també aplicacions de ceràmica crua a les obertures, a l'emmarcament del rellotge de sol i al capcer, que està decorat també amb uns modillons. Entre la planta baixa i pis, a l'alçada del balcó, hi ha un llistó de ceràmica crua que recorre totes les façanes.
La porta d'accés al xalet es troba a la façana lateral dreta, i queda aixoplugat per un petit porxo amb una terrassa superior. A la façana posterior hi ha un porxo sobresortint, que està rematat per una balustrada de ceràmica crua.
La tanca de la finca està formada per pilastrons de planta quadrada, rematats amb motllures ceràmiques, que emmarquen el cancell.
Història
Les germanes Mercè i Dolors Sans Marcet van demanar permís d'obres el 26 de març de 1929 per construir una casa de planta baixa i pis, amb garatge i galliner. El projecte, redactat per l'arquitecte Enric Mora Gosch, va ser aprovat el 2 d'abril de 1929. Aquesta casa és un bon exemple del noucentisme, com a continuació de l'estil constructiu fruit de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929. Conté elements arquitectònics semblants al Mercat de les Flors i al Palau de l'Agricultura, a la zona de Montjuïc.
L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
