Casa de l'Avinguda Vilardebó, 19
Montmeló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa situada a la banda septentrional de l'Avinguda Vilardebó, en una zona on el terreny fa pendent ascendent des del carrer. Cal accedir a l'entrada pujant una escalinata que dona a una terrassa.
La casa és de planta rectangular i, originàriament, d'una única planta baixa. A posteriori s'hi ha fet una remunta a la meitat nord de la planta, aixecant un pis, amb la coberta a quatre aigües. La coberta original és plana, a modus de terrat català, amb una balustrada perimetral que fa de barana de protecció.
La façana principal és de línies clàssiques, amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'entrada, de punt rodó i brancals i dovelles realçades del parament de la façana. A banda i banda, hi trobem dues finestres trigeminades amb dues columnes que suporten la llinda recta i fan la partió. Les persianes són de llibret. La façana és arrebossada i llisa, amb recreixements ornamentals al voltant de la porta d'entrada, com hem referit, i en els angles de les cantonades. Està coronada per una cornisa i al damunt un capcer central, delimitat per dos pilars, i balustrada a banda i banda. En els angles es repeteixen els pilars. Per sota la cornisa hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació amb decoració vegetal trepanada.
Els Vilardebó posseïen moltes més terres a Montmeló algunes d’elles havien estat del mas Bonastre, com ara el terreny amb l’antiga casa que va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1914, per edificar-hi la Casa Consistorial i les escoles.
Història
Les cases de l’Avinguda Vilardebó es comencen a edificar a principis dels anys 20 del segle passat, sobre terrenys propietat de Marcel·lí Vilardebó i la urbanització de la zona serà un llarg procés que finalitzarà els anys 50.
Aquesta avinguda és un dels tres sectors de creixement urbanístic com a conseqüència del progressiu augment de la població, la incipient industrialització i la colònia d’estiuejants que el tria com a segona residència.
A partir d’aquest moment els arquitectes municipals desenvoluparan una planificació amb un cert aire de modernitat que estudiarà el traçat dels nous carrers adaptant-los a les necessitats del poble seguint les tendències urbanístiques del moment que s’havien iniciat a finals del segle XIX amb l’eixample de Cerdà a Barcelona.
La tipologia de les cases es repeteix. Bàsicament són cases aïllades, amb jardí, de planta baixa amb jardí i que eren encarregades a arquitectes del moment com ara Manuel Joaquim Raspall, Manuel Casas Lamolla, Josep Maria Liesa de Sus, Josep Sagarra Solsona, Eduard Maria Balcells, o Domènec Sugrañes.
Però per arribar a la imatge actual, aquesta avinguda ha estat fruit de molts projectes i de la seva execució urbanística per part de l’Ajuntament. Podríem dir que des de 1924 fins a finals dels 30, es va anar construït, però va arribar un moment que va ser necessari condicionar el carrer com ara fer voreres (1949) o bé obligar als propietaris tancar els seus terrenys i fer voreres perquè el fet de no tenir-ne, donava un aspecte d’abandonament a l’avinguda (1956).
Bibliografia
AA.DD (2021). Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960). Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.
