Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'habitatges, originària dels segles XV-XVI, que ha conservat parcialment la tipologia constructiva tradicional, incloent un finestral gòtic-renaixentista i una arcada de l'antic pòrtic de la plaça.
Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb mitgera a migdia i tres façanes. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Les façanes són planes i estan arrebossades. La de la plaça de la Porxada està composada segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. En la planta primera, una balconada amb barana de barrots de ferro abasta els dos buits i emfasitza els de la planta baixa. A la façana del carrer de Sant Roc s'hi troba el seu principal element d'interès: la finestra gòtic-renaixentista. A les cantonades es conserva el carreuat de pedra (CUSPINERA et alií, 2001). L'edifici compta amb els següents elements destacables:
Planta baixa. Té un dels vuit arcs de mig punt alineats de les façanes de ponent d'aquesta illa de cases que, molt probablement, formaven part del conjunt porticat de la plaça de la Porxada. Tot i que sembla que l'arcada que s'ha conservat no seria l'originària.
Planta noble. Façana de tramuntana. Finestra gòtic-renaixentista acabada amb un arc conopial format per una sola peça esculpida amb motius vegetals que recolza sobre sengles impostes decorades amb fulles. (Pancorbo et alii, 2006: 218).
Altres denominacions: can Perejaume.
Dels arcs que formaven el conjunt porticat d'aquesta illa de cases, relacionat amb la plaça Porxada, només els tres que es troben a l'angle sud-oest semblen originals.
Fan, el de migdia, 1,82 m d’amplada, i el de tramuntana, 2,5 m d’amplada, i la mateixa alçada, de 2,32 m. El de la façana de migdia de l’illa fa 2,4 m d’ample per 2,31 m d’alçada.
Història
La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar en el seu conjunt, però sí que es troben testimonis parcials en altres places granollerines relacionades amb el mercat d'aquests porxos als baixos d'algunes cases, en forma d'alguns arcs que s'han conservat puntualment. A més, hi ha documents antics (ja del segle XIV) que parlen de diversos arcs i porxos en cases de la plaça Major, els quals estarien vinculats amb l’activitat del mercat, ja que els seus propietaris pagaven censos als senyors del mercat.
Pel que fa a aquesta casa en particular, precisament podria ser una de les que, probablement, formava part d'aquesta zona porticada a la planta baixa. Pel seu emplaçament, s'incloïa en la zona coneguda com la plaça del Blat, que avui es coneix com a plaça de la Porxada.
L'edifici ha estat reformat al llarg dels segles XIX i XX, especialment la façana principal, que s'ha dotat amb l'ampli balcó del primer pis. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers (Pancorbo et alii, 2006: 218) l'edifici hauria estat objecte de diverses reformes puntuals entre finals del segle XIX i la primera meitat del XX. El nom popular de la casa fa referència al seu antic propietari, senyor Perejaume (GARCÍA-PEY, 1990).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).
