Casa de la Carretera de Berga, 29
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Navàs. Es tracta d’un edifici modernista que s’atribueix a un deixeble de Gaudí, tot i que es tracta d’un modernisme força superficial, present tan sols en elements decoratius de la façana principal. Consta de planta baixa més dos pisos.
La façana principal, encarada a la carretera de Berga, s’ordena a partir d’un eix de simetria format pels dos portals centrals i unes estretes finestres geminades al seu damunt, i té a cada banda dos eixos d’obertures. Els portals de planta baixa, més amples els dels costats, són coronats per llindes amb arestes de punt rodó. Un d’ells conserva el tancament originari amb persiana de fusta. Són interessants les finestres geminades de l’eix central, separades per pilars amb columnetes i capitells treballats. Al primer pis els balcons laterals són correguts, mentre que en el segon són individuals, tots sobre mènsules i amb baranes bombades. Destaca la decoració del coronament de la façana, amb un acroteri que defineix una línia horitzontal amb cornisa en forma de meandre o línia trencada, una antefixa central en forma de palmeta i, a sota, motllures amb gravats geomètrics.
Altres denominacions: casa de Josep Giralt
Inscripció a l’antefixa de coronament de la façana: 1911
Inscripció en una placa de pedra: “1911. Anastasia Pujol, Vda. Marsinyach. J. Giralt Marsinyach. 1992”
Història
Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Navàs que va tenir lloc a principis del segle XX a l’entorn de la carretera de Berga, que va esdevenir l’eix urbanístic principal. Anastàsia Pujol, vídua de Marsinyach, va promoure la construcció d’aquest edifici l’any 1911. A l’arxiu municipal de Navàs se’n conserva un plànol datat a 28 de maig de 1911, sense firma. Segons informacions orals del propietari, la construcció de l’edifici fou probablement obra d’un deixeble de Gaudí. El fet, però, no és del tot clar, i en les fitxes del Catàleg del patrimoni de Navàs (PEUPIC) i de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA) s’hi fa constar també Josep Muntada i March com a mestre d’obres.
A la planta baixa antigament hi hagué una botiga de queviures, de la qual encara en queden les empremtes de les lleixes a la paret interior. Posteriorment, va ser l’estudi d’un pintor.
Bibliografia
BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 18.
BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). “El patrimoni de Navàs”. El Xitxarel·lo, núm. 19, p. 18.
CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 12.01.EA.
