Casa Canals de Catllarí
Montmajor

    Berguedà
    Canals de Catllarí
    Emplaçament
    Pista de Llinars de l'Aigua d'Ora cap als Rasos.

    Coordenades:

    42.14924
    1.72572
    394713
    4667132
    Número de fitxa
    08132 - 147
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 014A00002
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Casa d'estructura important situada a l'antiga baronia de Canals de Catllarí a un extrem dels Rasos de Peguera. És una casa de planta quadrada, amb planta, pis i golfes, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Pel costat de migdia hi ha una antiga estructura formant angle recte i en la que s'obren tres arcs de mig punt a cada costat. Només es pot arribar caminant l'últim tram fins la casa després de travessar el riu Tec per una palanca.

    S'hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys; en arribar al pont de l'Aigua D'Ora prop de Llinars, s'agafa una pista en mal estat i costeruda. Cal deixar el cotxe abans d'arribar a l'esgésia per arribar a ella caminant.

    Canals de Catllarí forma una illa entre els Rasos, Llinars i Guixers que pertany a Montmajor. A la zona hi hagué altres cases i coves habitades, com la del cabrer, bandoler del segle XIX. Durant els anys 20, després de la construcció de la mina de Coll de Jou, es tallaren molts pins en els boscs de Canals, la majoria centenaris. Havia sigut baronia relacionada amb l'antiga Vall de Lord al comtat d'Urgell. L'església és esmentada a l'acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell (Sancti Martini de Caslarill). El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu. Passà més tard a dependre de l'església de Sant Iscle de Llinars de l'Aigua d'Ora també al segle XIV. El Cabrer, un dels bandolers més actius de la comarca, mort a inicis del segle XX, tenia un amagatall a la baga de Canals.

    PERARNAU, R. (2001). Els bandolers berguedans. Bagadanum nº IV. Bagà. ARMENGOU, Mn. Josep. Notes històriques de Llinars. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, nº 1, Miscel·lània d'autors, 1991 .