Casa al c/ Major, 160
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres de dues plantes, està coberta amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.
La façana és plana, i està pintada de color taronja clar, excepte els guardapols que ressegueixen les obertures i el sòcol, mènsules, motllures i la resta de recercats, que són més foscos.
Presenta dues obertures en cada nivell: el primer pis té una porta i una finestra, el segon una finestra i un balcó en forma rectangular. Estan tancades amb fusteria simple i vidre.
A la planta baixa la porta està rematada amb un arc carpanell, la finestra adjacent tot i ser rectangular el recercat està acabat per un arc de mig punt amb una obertura cega. Ambdós arcs són pintats al mur a excepció de la clau d'arc que és en baix relleu. Les motllures remarquen visualment els límits entre la planta baixa, el segon pis i l'entaulament.
A sobre de la motllura del segon pis hi ha dos elements en forma de rombe que subratllen les obertures.
La separació del cos central i l'entaulament no és plana com la resta de motllures, hi sobresurt un ressalt sostingut per sis mènsules.
El remat de la casa és carrat.
Història
A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.
Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.
Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.
Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten que l'estètica final del carrer sigui de conjunt heterogeni. Les façanes tradicionals generalment tenen tres obertures: el portal, el balcó i les finestres de planta baixa.
Bibliografia
BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.
