Carretera de Montmeló a Palou
Montmeló

    Vallès Oriental
    Sector nord-est del terme municipal.
    Emplaçament
    Turó de La Bandera i carretera BV-5003 a l'alçada de la rotonda de les claus.

    Coordenades:

    41.557913549571
    2.2534471750259
    437746
    4600962
    Número de fitxa
    08135 - 44
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Regular
    Es desconeix la situació real del jaciment ja que es tracta d'una notícia de l'any 1960 i no s'ha realitzat cap actuació arqueològica.
    Protecció
    Legal
    BPU
    IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA 1995
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada accessible
    diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    La fitxa del Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. (Ibars i Castejón, 2011) situa el jaciment a 50 m del camí que condueix al cementiri de Montmeló, sobre un nivell de graves de la segona terrassa del riu Congost. Es tracta de la troballa realitzada per uns obrers d'una destral de pedra polida, amb motiu d'unes obres realitzades a la carretera BV-5003. La troballa fou comunicada a Ignasi Cantarell que inspeccionà el terreny amb resultats negatius. Només apunta l'existència propera d'un gran forn inutilitzat d'època indeterminada.

    Però en el mateix indret, a la Carta Arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya diu textualment: "El juny de 1959 aparegueren 7 sitges en el marge oest de la carretera de Montmeló a Granollers, concretament en el quilòmetre 1,4, a la sortida de Montmeló. Aquestes sitges estaven agrupades en dos grups: un situat molt a prop de Can Tabola i l'altre al costat de la finca de Can Cabanyes. Les sitges tenien una profunditat que oscil·lava entre 1'20 m d'alçària i 80 cm d'amplada. Al seu interior van aparèixer fragments de ceràmica ibèrica a mà qualificada com de tradició hallstàtica pel Dr. Cantarell, junt amb fragments de tegulae romana i ossos. Durant la visita a aquest indret, l'any 1992, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es comprovà que la zona compresa des d'aquest punt fins més enllà de Can Tabola, vers al nord-est, és important per la presència de restes disperses formades essencialment per sitges".

    És molt possible que la informació d'aquesta fitxa se sobreposi a la del jaciment de Can Tabola.

    Aquest jaciment és el mateix que a la Carta Arqueològica consta amb el nom de Quilòmetre 1.4 de la carretera a Granollers.

    En el Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló (Ibars i Castejón, 2011) es delimita un polígon que coincideix amb el jaciment anomenat Finca Clarà.

     

    Troballa d'una destral realitzada amb motius d'unes obres a la carretera BV-5003, el 7 de setembre de 1960.

    BOSCH, J. (1991). El neolític antic al Vallès Orienta. Dins Arraona, núm. 8, pp. 9-32.

    BOSCH, J; ANFRUNS, J.; BUXÓ, R.; ESTRADA A.; OMS, i. I PAGÈS, E. (1998). La prehistòria de Montmeló (Vallès Oriental) a partir de la col·lecció Cantarell. Dins Estudis del Museu de Montmeló, pp. 15-37.

    CANTARELL, Ignasi (1960). Hacha pulimentada. Mecanoscrit inèdit

    IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.