Carrerada de la Cerdanya
Subirats
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. La carrerada de la Cerdanya és una de les més grans del Garraf i del Penedès; anava des de Vilanova i la Geltrú fins a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès. Aquesta carrerada entra a Subirats pel seu extrem sud, des del Coll de Garró i La Calma, a les Gunyoles. Segueix en direcció nord, i pocs quilòmetres després es bifurca a la dreta la carrerada de la Creu d'Ordal. Continua serpentejant cap al nord amb el límit de Les Cabòries (Avinyonet del Penedès), resseguint el traçat de la riera dels Pelagons, per endinsar-se definitivament a Subirats, en direcció nord-est, seguint la N-340, prop de Cantallops. El traçat de la carrerada de la Cerdanya segueix la carretera nacional fins al desviament a l'esquerra per la carretera BP-2427 en direcció als Casots. No obstant, pocs quilòmetres després es desvia novament a l'esquerra, per camí que porta a Can Mata del Racó. De la muntanya de Can Mata del Racó la carrerada baixa per la vessant nord-oest, per passar per entre les vinyes de la Fassinaire fins a can Savall. Continua cap al nord, endinsant-se en un bosc de pi blanc per sortir, a l'altra banda d'aquest, a les terres de la masia de la Bardera, per davant de la qual passa. La carrerada continua en direcció nord-oest per entre camps de vinya i surt del terme de Subirats per les terres de Can Batista per entrar al terme de Sant Sadurní d'Anoia.
Història
La carrerada de la Cerdanya és una de les més importants de Catalunya, i una de les documentades des de més antic. L'any 1055 apareix esmentada en una donació d'una propietat a les rodalies del nucli de l'Arborçar (actualment del municipi d'Avinyonet del Penedès). El document en qüestió forma part del diplomatari de Santa Maria de Poblet, i en ell es diu que aquella finca llinda amb la via Pecorale de les Seguioles, anomenada avui Carrerada de la Cerdanya. El traçat d'aquesta, al pas per les comarques del Gran Penedès històric, ressegueixen generalment la carena litoral, de la qual ramificaven altres branques menys importants i que conduïen a les pastures que originaven els aiguamolls litorals, avui perduts a causa de l'activitat antròpica, que s'estenien des de Sitges fins a Torredembarra.
Bibliografia
A.A.V.V. (2005) "Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat". Edita: Mancomunitat de Municipis de l'Alt Penedès (Suport CD-ROM)
ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999): "Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina." Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès.
