Carrer Sant Pere, 5
L'Estany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
6358002DG2365N
6358002DG2365N
Descripció
Edifici de planta rectangular en cantonada de planta baixa, pis i coberta a doble vessant vers el carrer i que està conformat per un cos original i un adossat a la part posterior. La façana principal queda alineada al vial del carrer amb una porta d'accés que és de doble full i s'obre a la meitat meridional, vers la cantonada. Aquesta té els brancals fets de pedra local tallada i presenta una llinda monolítica de grans dimensions, flanquejada per una finestra ampla, que s'ha obert en el lloc on hi havia una d'anterior. A la planta sota coberta, just per sota del ràfec de la coberta, es disposen dues finestres amb muntants i llinda de pedra amb ampit motllurat. Peces aquestes que són monolítiques.
El parament exterior de la façana, preserva el revestiment de morter de calç, en destaca les peces de pedra de les obertures i els reforços de pedra treballada que presenta la cantonada.
La façana lateral segueix el desnivell del carrer al qual afronta, on a la planta baixa hi ha un petit finestró emmarcat per quatre peces de pedra tallada i a un nivell superior, una obertura d'arc de mig punt.
El parament del cos frontal és fet de maçoneria irregular i presenta reforços de pedra tallada a la cantonada, on s'adossa el cos posterior de l'edificació. Treu porta aquest carrer i és de llinda plana i brancals fets de maó i ceràmica. Aquest volum està tot revestit d'un envellit de morter.
Història
La referència més antiga que ha estat documentada en relació a un nucli de població entorn del Monestir de Santa Maria de l'Estany data de l'any 1252. Moment en què és esmentada la vila de l'Estany, tal com consta en un document de l'arxiu parroquial.
L'evolució de la trama urbana d'aquest nucli de població es definí a redós dels principals eixos viaris que confluïen al voltant del referit conjunt monàstic.
Així fou com a partir d'unes primeres construccions edificades al voltant de l'antiga plaça de l'Abadia, actual plaça Major, probablement de caràcter defensiu, es va anant desenvolupant l'urbanisme dels principals carrers. Com el carrer Major, el carrer Rodors i, posteriorment, el carrer dels Monjos. Eixos a partir dels quals, i amb el pas dels segles, s'anà configurant la resta de la trama urbana de la vila.
La major part dels edificis d'aquests antics carrers han estat successivament reformats en època moderna i contemporània, preservant-se en moltes de les seves façanes i interiors elements arquitectòniques d'aquest moment constructiu.