Carrer Major
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer Major de Cercs té el seu inici a la carretera de Ribes, el carrer principal que creua el nucli de Cercs per la part baixa, i finalitza connectant amb una bifurcació, per una banda, amb el camí que portava a Peguera (o a l'ermita de Sant Jordi) i per l'altra, amb el carrer del cap de la costa. Es tracta d'un carrer de traçat irregular i perfil estret, format per cases entre mitgeres. La majoria d'aquestes cases són de planta baixa, planta pis i golfes, amb paraments de pedra irregular deixat a la vista i amb teulades cobertes generalment a dos vessants, amb teula àrab. En conjunt són cases de murs de pedra, amb obertures de configuració senzilla, algunes emmarcades en maó massís, tot i que també hi ha cases construïdes amb materials més contemporanis.
Història
Per la seva situació el carrer Major de Cercs devia formar part del traçat del camí ral de Berga a Bagà, com a punt de creuament amb el camí que s'enfilava cap a Peguera. La confluència del pont de Rabentí per sobre del riu de Peguera i el torrent de les Garrigues amb aquell creuament devia propiciar la construcció d'algun primer edifici durant el segle XVII, encara que la majoria es documenten a partir del segle XVIII. L'església que dóna el nom al poble (Santa Maria de Cercs o del pont de Rabentí) està situada quasi al peu d'aquest antic camí cap a Peguera; aproximadament a 1 km en direcció nord-oest del carrer Major, seguint pel camí de Peguera, s'arriba a l'ermita romànica de Sant Jordi de Cercs, antigament Sant Andreu. Segons el cens de Campoflorido de principis del segle XVIII, el conjunt format per la parròquia de Sant Andreu de Cercs i el castell de Blancafort estava format només per 14 cases (la majoria masies aïllades) i 66 habitants
Bibliografia
SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga.
SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Manresa: Zenobita edicions.
