Carrer del Lliri / Carrer del Lleó
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de dos carrers que formen part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap a l’est. Els dos mantenen en certa mesura la seva tipologia tradicional d'habitatges de finals de segle XIX i començament del XX: cases de tipologia tradicional urbana, de petites dimensions, destinades a habitatges dels obrers de les fàbriques, composades de planta baixa i pis. La majoria tenien teulada a dues vessants i ràfec "de tortuga". Aviat s’hi van construir també les primeres cases de veïns, de petites dimensions, i no gaire altes, d’unes tres plantes. Les façanes estan arrebossades i presenten, en les cases més senzilles, tan sols un eix de simetria, marcat per la porta d'accés a la planta baixa i el balcó escassament volat a la primera planta. En els darrers anys, però, moltes de les cases antigues han estat substituïdes. Les que encara es conserven i presenten cert interès patrimonial són les següents:
CARRER DEL LLIRI: cases 3-5, 7, 14-16-18 (grup de cases de planta baixa i pis), 25-27-29 (interessant grup d'habitatges, tot i que els baixos es troben reformats) i 33.
CARRER DEL LLEÓ: cases 4, 6, 8 (planta baixa i pis), 10.
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Pel que fa als carrer del Lliri i del Lleó, al tombant de segle XX ja es trobaven plenament urbanitzats. Les cases del carrer del Lliri i del carrer del Conestable de Portugal les va promoure el constructor Lletjós (Informació oral d’Eustaqui Casals, 2002).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 65-76 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
