Carrer del Comte de Lavern
Subirats
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Alineació de cases adossades en un sol carrer, aïllat, d'un nucli urbà. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia molt semblant, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases fetes de pedra per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; centrant la composició, la porta principal d'arc escarser i dues finestres a banda i banda a la mateixa alçada; al primer pis tres obertures; els sostres són a doble vessant.
Al llarg del temps s'han reformat algunes cases d'aquest carrer, si bé la composició arquitectònica s'ha tendit a respectar.
Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1927), fou un industrial i mecenes, ennoblit l'any 1911 pel rei Alfons XII, amb el títol de comte de Lavern, d'on el carrer pren el nom.
Història
Arran de l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, fonamentada en el conreu de la vinya, van sorgir nuclis de cases de pagesos normalment lligades a les terres d'una masia gran, a la qual pagaven censos. Es va crear així una mostra notable d'arquitectura popular.
El carrer comte de Lavern és, juntament amb el de Pere Grau, el més antic del poble de Lavern, sorgit al voltant de la masia de Can Martí de la Talaia, documentada ja al segle XIV. El carrer, no obstant, es conformà, com ja hem dit, cap als segles XVIII-XIX.
Bibliografia
ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): "Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès." Barcelona, p. 178
