Carrer de la Fruita, 9-11 i carrer Graupera, 8-10

Vilafranca del Penedès

L'agost de l'any 2002, amb motiu d'unes obres al solar situat al carrer de la fruita 9-11 i carrer Graper 8-10, es portà a terme un seguiment de les obres de l'enderroc i rebaix. Durant aquesta intervenció arqueològica, es pogueren documentar diverses estructures que corresponien a diferents fases d'ocupació de la vila.
Del període més antic es localitzà una sitja o cubeta excavada al subsòl natural que pel material dataria d'època baix medieval. De la mateixa època datarien per tipologia constructiva l'arrencament d'una arc de mig punt, lleugerament apuntat, a la unió entre el local amb entrada al carrer de la fruita i el carrer Graupera. Aquest arrencament d'arc tindria un arc que continuaria en la mateixa línia cap a l'est, paral·lel al carrer de la fruita i desmuntat en una fase d'enderroc posterior a la intervenció. També d'aquest període en restaria una cantonera de blocs de pedra escairats que marca el límit entre el local amb obertura al carrer de la fruita i el que obria al carrer Graupera. Per sobre es conserva un lateral de porta també fet amb carreus de pedra escairats, però més petits.
D'una fase que dataria entre el segle XVII i el XIX, corresponen les restes de mur i un dipòsit amortitzat amb runa moderna, així com una cantonera de carreus escairats a una de les cantonades del carrer de la Fruita, així com un pou amb brocal de pedra i maó.
De la última fase, anterior a la construcció actual, cal esmentar les rases de fonamentació de dues naus amb fonamentació de ciment, pilars de maó i sostre amb encavalcats de fusta, així com un clavegueró de maó i un lavabo.
Quant als materials arqueològics localitzats, aquests són escassos. Tan sols en el cas del retall semicircular de fons còncau (cubeta) es pot donar una cronologia fiable basada en el material ceràmic localitzat en el rebliment; es tracta de tres fragments d'escudella amb decoració de reflex metàl·lic i una base amb esmaltat blanc i decoració blau cobalt. Aquests materials indiquen que aquesta estructura presentaria una cronologia baix medieval (segles XV-XVI).