Carrer de Dalt
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer de Dalt travessa de nord a sud el vessant hidrogràfic dret de la Riera de Sant Vicenç, des d'aquesta a l'alçada del pont de la carretera i el carrer de Sant Josep fins a a l'Icu o carrer de Fontanilles. No és recte, sinó que fa curvatura a l'alçada de ca la Rita i el carrer de Sant Isidre.
Destaca, a banda d'edificis específics com can Passet o la casa del número 9, el conjunt de cases entre mitgeres del número 20 fins el numero 32. Són cases de cos, de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb pati posterior. Les cobertes, a diferents alçades, són a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana.
Les portes de les cases 20, 22 i 26 tenen l'emmarcament de pedra granítica treballada, amb la llinda recta. Les finestres també les tenen amb els brancals, l'ampit i la llinda de pedra. Les del 28 i 30 tenen la porta d'entrada d'arc escarser.
També destaca la casa del número 16, amb una planta de més on la part frontal és un terrat pla amb balustrada. pel que fa a la façana, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'entrada i una finestra lateral, reixada. Ambdues obertures tenen els emmarcaments de pedra granítica treballada i les llindes són rectes. A la planta pis hi ha dues finestres, una més ampla que l'altra; però totes dues amb emmarcaments de pedra.
Història
Forma part del nucli antic, del vessant de ponent de l'eix central que forma el carrer Major. Format al segle XVIII, seguint un urbanisme més racional i en conjunt amb els carrers nou i antic.
En aquesta època, la tipologia edificatòria, es converteix en més urbana, amb un augment de l'alçada dels sostres, l'aparició, sovint, d'una segona planta, la substitució de les portes solars per llindes rectes o arcs rebaixats, la desaparició de les cornises i tortugades i, com a gran innovació l'aparició dels balcons, que al principi no són més que un lleuger relleu de la façana que es protegeix amb una barana. Així, va desapareixent el vincle entre l'habitatge i l'ofici, perdent definitivament el caràcter d'edificacions semi rurals.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT (2002). Pla Especial de Reforma Interior del nucli històric de Sant Vicenç de Montalt (PERI).
CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.
PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.
