Carboneres del Folló
Tagamanent
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per dues places carboneners, habilitades i senyalitzades per la gent del mas Fulló, dins el seu termenal, en el context de les activitats sobre turisme rural que porta a terme el mas. Ambdues places estan senyalitzades, amb la corresponent retolació. La plaça gran (anomenada carbonera gran), ocupa un gran espai a descobert, d'aproximadament uns 10-15 m; mentre que la petita queda més reculada, en un petit planell superior, i té unes dimensions més reduïdes.
Places carboneres que són una lleugera mostra, d'una important activitat econòmica, molt desenvolupada a tot el territori.
Història
Un dels recursos més preuats del bosc, ha estat el carbó. L'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. La documentació d'aquest ofici de caire temporal, la trobem a partir dels segles XVIII i XIX, com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. A causa de les llargues temporades que els carboners havien de fer vida al bosc, aquests desenvoluparen tota una cultura carbonera evidenciada per les construccions en pedra seca d'estructures de caire perible conegudes com les barraques de carboners, però també altres elements que deixaren evidències palpables en el territori. Aquest és el cas de les places carboneres.
Aquesta plaça consisteix en un gran espai obert on s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Es caracteritzen per la presència d'una capa més o menys cendrosa o restes de rubefacció de la zona.
El treball del carboner tenia diverses parts. Primer, acordava amb el propietari el preu del tros de bosc a carbonejar, i el propietari havia de negociar aquest preu amb el negociant o intermediari que era el que comprava el carbó. Un cop acordat, el carboner hi posava els jornalers, coneguts també com a picadors o migfeiners que es dedicaven a arreplegar la llenya i fer les piles, com també de coure-la i lligar les sàrries d'espart. Després de tot el procés de cuita que requeria un gran coneixement i control de la combustió es seleccionava el carbó, segons la seva qualitat i es procedia a la seva comercialització.
Aquest ofici deixà com elements patrimonials, a part de les ja esmentades barraques de carboner, les eines utilitzades, les places carboneres on s'hi havia fet el carbó i una xarxa de comunicacions d'abast local molt important.
Bibliografia
GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. ZAMORA, J. E. (1992). El carboneig al Montseny. Monografies del Montseny, 7. p. 39-59. ZAMORA, J.E. (1996). El carboneig al Montseny. Barcelona. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. ZAMORA, J. E. (1999). "El carboneig al Montseny. etnologia i paleoantracoanàlisi". a III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny. Monografies, 27. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals. p.121-123.
