Capella dels Dolors del mas Clapers Santa Maria d'Oló

Moianès
Al mas Clapers, al sector sud-est del terme municipal
Ctra. local a St Joan d'Oló, després mas Rovira camí S-E i S uns 5 km i trencall S-E 600 m
496

Coordenades:

41.82018
2.03142
419559
4630265
08258-143
Patrimoni immoble
Edifici
XIX
1853
Bo
Inexistent
Fàcil
Religiós
Privada
08258A006000140000AT
Jordi Piñero Subirana

Petita capella emplaçada al cotat del mas Clapers, dins la parròquia de Sant Joan d'Oló. És una construcció senzilla que consta d'una sola nau, amb una sagristia adossada a un lateral. La capella és alineada amb el mas, de manera que la façana principal queda encarada al sud-est. Té un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra amb una inscripció de la data 1853 i un gravat del Sagrat Cor. Més amunt té un petit òcul. Curiosament, el campanar d'espadanya no és col·locat a la façana principal, sinó en un lateral, mirant cap al mas Clapers. Sota el campanar hi havia un pas elevat que comunicava el mas amb el cor de l'església. Avui aquest pas ja no existeix i les obertures han estat tapiades. Els murs de la capella són arrebossats i pintats de blanc. A l'interior la nau és coberta amb volta de canó amb llunetes. Té un petit cor a l'entrada, i conserva un interessant retaule inspirat en les formes del barroc final, amb una imatge en la fornícula de la Mare de Déu dels Dolors.

Informació oral facilitada per Xavier Sala Ribalta

Al segle XIX hi ha constància que els propietaris del mas Calpers eren la família Postius. Un membre d'aquesta família consta en una inscripció que hi ha en un pont proper, però ja en terme d'Avinyó. El 1853, tal com indica una inscripció, es va construir la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, al costat mateix de la casa.
Segons informació oral, l'últim membre de la família Postius va morir sense descendència el 1917, a causa de l'epidèmia de grip. En aquesta data encara va tenir temps de fer obres, tal com es desprèn de la inscripció en una reixa. Una descendent dels Postius, de Manresa, ha fet un treball escolar sobre la masia i la família. En aquesta època va comprar el mas un pastor de la muntanya, i després passà per diferents propietaris. En un document de 1941 consta que el propietari era Ramon Gasòliva Pons, que devia fer obres d'arranjament a la capella perquè rep permís del bisbe per celebrar-hi missa. Es diu que el 1953 la capella es va pintar. També sembla que en va ser propietari un tal Ramon Prat. Entorn de 1960 els Clapers es va vendre a una indústria paperera que en va explotar el bosc. Llavors la casa va quedar abandonada. Quan aquesta empresa va fer fallida, pels volts de 1980, va comprar el mas Ramon Sala Casadesús, que durant els anys de la Guerra Civil, sent ell petit, havia viscut a la casa amb els seus pares que hi feien de masovers. A partir d'aleshores els Sala van rehabilitar progressivament el mas. Pels volts de l'any 2000 el fill, Xavier Sala Ribalta, va implementar-hi un projecte de casa de colònies; per això actualment els Clapers forma part de la xarxa d'albergs i cases de colònies.

FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 206.
FREIXA, lluís (1978). Esglésies parroquials i capelles del municipi d'Oló. (amb aportacions de Mn. Antoni Pladevall, Josep Galobart i Jaume Sala).