Capella de la Immaculada de Puiggròs

Navàs

La masia de Puiggròs és d’origen medieval i ja apareix esmentada en un llevador de censos del monestir de Serrateix del 1370, junt amb la Comaposada, Rovira, Maçaners, la Serra d’Exibis, Casanova i la Llastanosa. Tal com hem dit, la construcció actual conserva una part important del segle XVI, i als segles XVII i XVIII s’amplià notablement, tal com indiquen les moltes inscripcions d’aquests anys que es troben repartides en diferents punts de la casa.

La masia té una capella particular coneguda com a Immaculada de Puiggròs que va ser construïda el 1619. Estava dotada amb un retaule barroc d’estil salomònic (corresponent a finals del segle XVII o principis del XVIII) el qual fou destruït el 1936 durant la Guerra Civil. Posteriorment l’àvia de l’actual propietari, que era originària de les Borges Blanques, va encarregar un nou retaule que es va inspirar més o menys en l’antic, i que és el que avui es pot veure.

Amb el temps Puiggròs va acumular un bon nombre de masos. Segons el cadastre de 1746 en tenia set, i era un dels grans masos de la parròquia de Castelladral, junt amb el Castell, Llobet, la Capçada i la Rovira.  Un factor que tal vegada va influir en la prosperitat del mas és la proximitat i el possible vincle amb el castell de Solivella, una antiga domus d’època gòtica que actualment es troba dins la propietat de Puiggròs.

Els propietaris de la masia eren la família Puig, que conservaven un important arxiu familiar sobretot a partir de Joan Puig (documentat en la inscripció d’una llinda el 1758). Aquest personatge va ser un gran promotor de noves construccions i ampliacions, especialment de les sales i dels diferents menjadors. Visqué fins als primers anys del segle XIX. A finals de segle XIX Puiggròs continuava sent un dels masos més grans del terme. Segons l’amillarament de 1883 tenia 421 ha i 50 parcers que hi treballaven. Possiblement entorn de 1885 es va portar a terme l’última gran ampliació de la casa, just abans que arribés la plaga de la fil·loxera, que es detecta a Navàs per primera vegada el 1889 i en els anys successius, fins el 1895, es va acabar d’estendre. La crisi de la fil·loxera va afectar en gran mesura l’economia del mas, fins al punt que va quedar arruïnat i fou posat a subhasta. Un dels interessats en la compra va ser una comunitat de canonges, que va nomenar un membre de la família De Febrer com a intermediari de l’operació. Finalment els religiosos es van desdir, però De Febrer ja s’havia compromès en la compra i va haver de vendre els seus béns particulars per tal de comprar la masia. El 1898 el nou propietari ja n’havia pres possessió, i es volgué fer enterrar a la capella, però finalment això no va ser possible. Els actuals propietaris en són els descendents.

Al llarg del segle XX la família De Febrer ha continuat al front del mas. Aquest llinatge té un origen noble força destacat, i al mas se’n conserva l’arxiu familiar. Tanmateix, eren gent de ciutat i quan van adquirir el mas no estaven avesats a la vida de pagès. El primer que va afrontar de manera decidida les tasques del mas fou Vicenç De Febrer. El seu fill fou Josep M. De Febrer, i el fill d’aquest és Josep M. De Febrer, actual propietari. Pel que fa a la casa dels masovers, a la segona meitat del segle XX encara era habitada.