Cànoves
Sant Julià de Vilatorta
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Gran masia formada per un cos central, orientat a ponent, al que se li adossen diversos cossos annexos. Es tracta d'un antic conjunt, que fou ampliat i reformat amb estil neoclàssic.
Separada de l'edificació principal, però comunicada amb la mateixa a través d'un pont penjat, hi ha una torre de defensa. Sota el pont, hi ha un gran portal adovellat, que serveix d'entrada principal a la masia i dona accés al pati.
Hi ha unes destacades galeries annexionades a la torre.
Al cos central se li adossa una capella, construïda a finals del segle XVIII, i dedicada a la Mare de Déu de Núria.
També formen part del conjunt la gran era, la bassa i la masoveria annexa, a més d'una cabana agrícola situada a les proximitats de la casa.
L'era i un conjunt de construccions agropecuàries es troben a la zona d'entrada al casal. Inclou un cobert que conté un forn de pinyes (fitxa 328).
També tenim notícia d'un notable jardí romàntic darrera la casa, tancat, al que no hem pogut accedir.
- Les fotografies són fetes des de l'exterior de la masia, ja que el masover de Cànoves no va permetre fotografiar la casa.
- Segons el Catàleg de masies i cases rurals del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) de Sant Julià de Vilatorta, l'entorn de la masia està considerat AEAP (Àrea d'expectativa arqueològica protegida). Aquesta compren un cercle de 200 m de diàmetre aproximat, i engloba la totalitat del camp, turó o altre element geogràfic que quedi exclòs en part de l'àmbit marcat. Abans de realitzar obres de moviment de terres, terraplenats o enderrocs s'haurà de presentar a l'Ajuntament un informe d'intervenció preventiva signat per un tècnic en arqueologia, d'acord amb el que preveu el decret 78/2001 de 5 de març del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.
- També tenim notícies d'un possible arxiu privat de la família al Casal
Història
Els primers documents on apareix citada la masia de Cànoves són de l'any 947, i l'esmenten com a vila rural depenent del monestir de Sant Llorenç. Posteriorment, la documentació l'esmenta com a mas, i al segle XV, com a domus o casal fortificat, moment en que Galceran de Cànoves s'emancipà de Sant Llorenç i s'inicià una època de molta prosperitat del mas.
L'any 1615, el nunci papal atorgà permís per a celebrar culte a la capella de la casa, i l'any 1618, Felip III concedí a Francesc Cànoves el títol de noble.
Bibliografia
- DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Inventari del Patrimoni Construït del Pla Especial de Protecció i Millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Àrea d'Espais Naturals, Serveis d'Acció Territorial.
- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta).
- H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta.
- PLADEVALL i FONT, A. (1994). Puig-L'Agulla i Vilalleons: un santuari i una parròquia mil·lenària. Barcelona: Ed. Montblanc-Martín.
- ROMEU i BISBE, J. (1992). Història de Sant Julià de Vilatorta. Vic: Eumo Editorial.
