Canadell
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de dimensions força grans emplaçada en un altiplà a la banda sud de la Carena de Segalers. Consta d'un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa semi-soterrada més un pis i golfes) que té adossats coberts al nord-oest i al sud-oest una casa més alta de nova construcció (feta pels volts de 2003). Més al sud i a l'entorn hi trobem equipaments d'una factoria d'elaboració de formatges i naus de granges. Els murs exteriors de la casa es troben avui totalment arrebossats amb ciment, cosa que en dificulta l'observació de les fases constructives. Sembla, però, que el nucli originari seria al sector nord, i als segles XVIII o XIX es devia ampliar cap al sud, amb uns espais amb obertures més grans, actualment molt reformats. La façana principal, encarada vers ponent, té una distribució força irregular i ha estat també reformada. Queda parcialment tapada pels cossos annexos, però encara s'hi poden veure dues obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra. La façana posterior (a llevant) és la que conserva millor la tipologia tradicional. Té adossat un petit cos annex amb dues voltes de pedra. En una d'elles s'hi conserva la boca d'un antic forn de pa. L'interior de la casa ha estat àmpliament remodelat. Encara hi queda una interessant aigüera del segle XVIII que té el brollador en forma de rostre humà. També es conserven dues tines
Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló amb el num. 61 (Pla Especial Urbanístic 2011)
Inscripció interior en una aigüera: 1761
Informació oral facilitada per Maria Rosa Bertrans Portí i Pilar Font Cortadas
Història
Coneixem notícies indirectes d'aquest mas en el fogatge de 1553, on hi consta Antoni Canadell, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Cal suposar que era el cap de casa del mas. En fogatges anteriors el Canadell no hi apareix, però no es pot descartar que la casa sigui més antiga i que anteriorment hagués tingut un altre nom. Al segle XVIII es va ampliar (es conserva una inscripció de 1761), i tal vegada també al XIX. Fins a mitjans de la dinovena centúria els propietaris eren encara la família Canadell. Però en aquesta època no van tenir descendència i per això van deixar el mas en herència a un matrimoni que hi havien treballat com a mossos, de cognom Bertrans. Ells i els seus descendents fins a l'actualitat han continuat al front de la masia. El seu hereu va ser Josep Bertrans Portí, casat amb Francisca Senties Torner. L'hereu d'aquest matrimoni va ser Josep Bertrans Senties, casat amb Àngela Portí Berengueres. En la següent generació Maria Rosa Bertrans Portí va ser l'hereva, i es va casar amb Joan Puigoriol (procedent de Malla, Vic). El matrimoni va tenir tres fills. L'hereu és Ramon Puigoriol, casat amb Pilar Font Cortadas, procedent d'Avinyó. Entorn de 1962 els Bertrans van comprar la masia veïna del Soler, que anteriorment pertanyia als Plans. Pels volts de 1993 Pilar Font va iniciar a la masia una factoria d'elaboració de formatges. Entorn de 2003 es va aixecar la casa nova adossada com a habitatge per un dels fills.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 73, 109.
SOLÀ BACH, Sebastià (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Municipi de Santa Maria d'Oló, fitxa núm. 61.
