Can Vilomara

Castellgalí

Masia de grans dimensions en la que s'aprecien diferents parts corresponents a diferents èpoques, encara que la visió general de l'habitatge respon a una gran reforma del segle XIX. La casa es troba ubicada sobre un promontori que li proporciona una situació privilegiada que permet el domini de tot l'entorn. La casa és de planta rectangular, amb un cobert afegit a un costat de la banda de tramuntana i amb un petit baluard que tancava la façana principal que era oberta a migdia i a la que actualment no es pot accedir ja que es troba en ruïnes amb perill d'esfondrament. La casa és de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal oberta a migdia i situada en un lateral del turó de manera que davant d'ella s'obre un balç. L'estructura més antiga de la casa és la de la banda de tramuntana, que correspon a la meitat de l'edifici que veiem actualment; en aquesta cruïlla destaca la planta baixa amb quatre arcs diafragma de pedra amb bigues entre mig que formen el sostre. Aquest és l'espai més emblemàtic i més antic de la casa, construït amb gruixuts murs de pedra ben escairada i ben disposada formant filades regulars; en un lateral hi ha una filada disposada en opus spicatum. Sobre aquesta sala hi havia dues habitacions amb alcova, probablement de l'ampliació feta a finals del XVIII o inicis del XIX; actualment la paret de la banda de llevant s'ha esfondrat i queda tot l'interior de la casa a la vista i en perill de que tota la casa caigui. A la cruïlla del costat, que està mig esfondrada, encara es pot apreciar a la planta baixa una volta de canó rebaixada de pedra i a sobre un antic forn i elements d'una cuina. Segons la descripció feta l'any 1988 de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, al pis hi havia un petit oratori i el paviment era de lloses de pedra. A l'exterior, llindes, brancals i ampits d'obertures són de pedra. A la planta baixa, a la façana de tramuntana hi ha un espai obert amb un gran arc de mig punt on s'hi guardava una premsa (de la que actualment queda només la base ja que ha estat espoliada) i hi ha una cisterna en la que es recollia l'aigua de la pluja. El ràfec de la coberta és de pedra i la canal de teules vidriades de color verd. Destaca a la façana de migdia dues llindes de pedra d'una antiga finestra tapiada que forma dos arcs de mig punt. A la planta baixa hi ha vàries espitlleres. A l'interior, a la sala dels arcs hi ha dues tines fetes tardanament. Hi ha diferents dates gravades: a la dovella de la porta principal 1806, en una llinda de balcó 1806, en una llinda interior 1697, a la paret del primer pis 183-, en una llinda de la façana lateral 1843.