Un pergamí datat l'any 1386 parla de la pubilla d'aquesta casa, Clara, quan es casa amb Guillem Fanosa de Martorelles. Però una visita pastoral del bisbe Ponç de Gualba, de l'any 1308, esmenta entre els feligresos assistents a un tal Torrents. Xavier Pérez (1990) dedueix que al segle XV existien a la parròquia de Cabanyes dues cases anomenades Torrents o Torrens. L'any 1447 pagaven censos a Montalegre un tal Antígona Torrents pel seu mas anomenat Torrents i un tal "Antonius Rexach avuy Antonius Torrents" pel seu mas conegut aleshores com Mas Rexach.
En una relació de pagesos de Cabanyes de 1551 surt un tal Joan Torrents de Munt, propietari del Mas Rexach, antigament nomenat Mas Bo. L'any 1620, els cartoixans anotaren que Joan Torrents de Munt pagava cens per "lo Mas Rexach antigament nomenat Mas Bo" i Pere Torrents de Vall " per lo seu Mas nomenat Mas Torrents". Per Xavier Pérez (1990; 79), Can Torrents Vell era el Mas nomenat Torrents de Munt, conegut a darreries del segle XV com Mas Rexach i més antigament com Mas Bo (segle XIII).
En les delimitacions de terres del Mas Llombart, de l'any 1447, el notari diu que la masia partia al sud "ab una serra apellada de Penge Bochs e ab les teneons del Mas Bo". Les possessions d'aquesta casa eren de 25 jornals de terra, a més de dues petites masies enrunades: Mas Ballori i Mas Centelles. Documentació dels segles XV i XVI diuen que el Mas Torrents de Munt o Rexach partia amb propietats de masies de Badalona i Reixac, coincidint amb les actuals delimitacions de Can Torrents Vell.
