Can Torrabadella
Granollers

    Vallès Oriental
    Carrer d'Anselm Clavé, 29; Carrer de M. Maspons
    Emplaçament
    A la zona d'eixample de Granollers
    145

    Coordenades:

    41.60763
    2.28897
    440754
    4606457
    Número de fitxa
    08096 - 63
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Segle
    XIX
    Any
    1899
    Francesc Mariné Martorell (arquitecte)
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. R-007.Tipus I: Conservació estricta
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 28938
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0967713DG4006E0001HI
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Casal unifamiliar de caràcter senyorial que s'inscriu dins del concepte de ciutat-jardí. És l'edifici de llenguatge eclèctic més singular de la ciutat i constitueix una fita visual important als carrers de Granollers. És de grans proporcions, forma cantonada a la carretera-carrer Anselm Clavé, eix principal de la ciutat, i consta de jardí posterior, que dona a la plaça de Barangé.

    La composició de les façanes és simètrica, amb una tribuna circular a la cantonada amb coberta de pavelló octogonal tancada amb estructura metàl·lica i vidre acolorit a la part superior. Constitueix l'element més significatiu de l'edifici. La façana principal està composada a partir de tres eixos, amb la porta d'accés al central. A la part superior destaca un frontó o acroteri molt treballat, que té gravada la data "1902". Els buits són de composició vertical, emmarcats amb llindes planes i guardapols. El tractament de les façanes descansa sobre el sòcol de pedra, que constitueix el basament i la tanca del patí-jardí. Les plantes baixa i primera es tracten amb estuc, amb especejament que imita carreus. La coronació de l'edifici es resol amb molt d'èmfasi mitjançant una franja que incorpora un fris, la cornisa i la balustrada, així com el frontó de la façana principal, que assenyala el portal d'entrada.

    A l'interior, destaca el treball de fusteria i el mobiliari. L'accés a la porta principal des del carrer es fa mitjançant una escala. En l'espai del vestíbul destaca l'artesonat i els motius vegetals esgrafiats a les parets. Resulta d'interès a tota la casa el treball de reixes i els elements decoratius de caràcter clàssic (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

    Altres denominacions: can Ramoneda

    Forma part de la Ruta pel Granollers modernista i noucentista

     

    Es troba a l'antiga carretera de Barcelona a Vic, que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixample de Granollers, a finals del segle XIX. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. La casa és de l'any 1899.

    Promotor d'aquesta casa fou Tomàs Torrabadella i Fortuny (1848-1912). Fill únic d'un farmacèutic amb negoci al carrer de Santa Elisabet, Tomàs Torrabadella i Fortuny va estudiar farmàcia per seguir la tradició familiar, però va conrear sovint la seva vena artística a través de la pintura i la fotografia. El 1899 va encarregar a l'arquitecte barceloní Francesc Mariné i Martorell (1845-1902) la construcció d'un casal unifamiliar molt a prop del negoci familiar. Mariné era en aquella època l'arquitecte municipal de Granollers, càrrec que també va ocupar a l'Hospitalet de Llobregat i Sarrià. La seva principal obra va ser el col·legi de l'Escola Pia de Sarrià, tot i que no va firmar el projecte a causa de la incompatibilitat amb el seu càrrec (Regàs; Blancafort, 2014: 22).

    El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). Després d'un temps de ser construïda l'edifici fou adquirit pel Sr. Vicenç Ramoneda Galobart, més conegut pel renom de "Malherba" o "Mala herba". El Sr. Ramoneda, que venia de Parets, acostumava a dir que "a casa meva mai creix cap mala herba"; per això la casa es va conèixer també com "Can Malherba" (Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002).

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, (febrer 2002).

    PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.

    REGÀS, Ricard; BLANCAFORT, Àlex (2014). Modernisme d’estiueig. Vallès oriental. Consell Comarcal del Vallès oriental. (https://www.visitgranollers.com/wp-content/uploads/2022/07/GuiaModernisme-Granollers-H-baja.pdf )