Can Tatai
Cabrera de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de tres cossos construït en dues alçades (planta baixa i planta pis). Posteriorment se n'hi afegí un cos al lateral dret, però amb la característica que segueix la línia marcada per la projecció de la línia descendent del sostre, configurant un aspecte d'edifici sòlid i auster, sense volums afegits, similar al perfil de Can Rodon de l'Hort. La masia presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb un sostre a dos vessants. El carener és perpendicular a la façana principal, amb un ampli frontó, alliberat de les obertures de les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, amb unes dovelles de mides formidables, que li confereixen un aspecte singular (0,95m. de llargada cada una, que formen un arc d'onze carreus). A la planta pis, trobem les tres finestres que corresponen als tres cossos. Cal ressenyar que les llindes i brancals de pedra estan motllurats tot i que d'una mida menor de l'habitual. Totes són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, però en sobresurt una que presenta una finestra gòtica del segle XVI.
També conegut pel nom de Can Suari. Fou l'any 1913 quan Manuel Tatay Nogueres adquirí la propietat de Can Suari, i a partir d'aquí es començà a coneixer la masia pel nou nom en referència al nou propietari.
Cal ressenyar la presència d'un rellotge de sol a la façana, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4700. Es tracta d'un rellotge de rajoles de ceràmica, de forma rectangular i del tipus vertical declinant. Tal i com diu a la fitxa correponent, és un rellotge "emmarcat, que declina cap el sud-est, amb línies horàries de 6 a 5, amb marques a les hores i les mitges hores, de numeració romana, amb gnòmon de vareta i sol al pol".
Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar.
Història
De les masies ressenyables de la població, aquesta és de les poques de les que no es disposa d'informació antiga. Normalment es fa servir el buidatge de Josep Maria Modolell de documentació o referències als fogatges de 1497 i 1553.
Bibliografia
BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99,
ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 186.
MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona.
