Can Tabola

Montmeló

Jaciment documentat des de 1958 situat al voltant del barri de Can Tabola, a la riba dreta del riu Congost. Els autors del Catàleg (Ibars i Castejón, 2011) interpreten el jaciment com un establiment d'època romana que en el segle X hauria estat reocupat.

Les troballes s'han efectuat en dos moments, amb trenta anys de diferència. La primera troballa fou l'any 1958 i la segona l'any 1988. En total es coneixen una dotzena de sitges datades entre els segles II aC i XI dC. L'any 1958 se'n van descobrir les set primeres, amb motiu d'unes obres dutes a terme a la carretera i cinc més l'any 1988.

Ignasi Cantarel localitzà les de l'any 1958, en el marge esquerre de la carretera. De les set, només una es conservava sencera. Segons l'autor de la descoberta, les sitges es trobaven agrupades en quatre conjunts. El 10 de març de 1958 es van excavar les sitges número 1, 2, 3, 4, 5 i 6. el material documentat corresponia a època ibèrica i romana. Però la única sitja sencera donà material groller, que inicialment es va interpretar com ceràmica neolítica (Bosch, 1991) però que estudis posteriors han demostrat que es tracta de ceràmica medieval dels segles X-XI dC (J. Roig, J.A. Molina, J. Coll, 1993).

L'any 1988 es produeix la segona gran troballa en aquest sector, durant els treballs de construcció del Circuit de Barcelona-Catalunya. El senyor Ignasi Cantarell documentà tres nous conjunts de sitges que se situaven prop de la Torre Pardalera. L'agost d'aquell mateix any es va realitzar una intervenció arqueològica d'urgència dirigida pels arqueòlegs Isabel Panosa i Lluís Vila (1991). Dels tres conjunts només se'n va excavar un. Els altres dos conjunts situats entre can Tabola i can Sastre, el primer, i el revolt de can Sastre i la Torre Pardalera, el segon, no es van excavar.

La informació de les sitges del conjunt que es va excavar està extreta de la Carta Arqueològica i del Catàleg (2011) i és la següent:

SITJA A.- És la que es troba situada més al nord-est. Les seves dimensions són considerables: 110 cm de diàmetre de boca conservat, 164 cm de diàmetre màxim i 145 cm de profunditat. Excavada directament al sauló, presenta una forma troncocònica. Les parets laterals són còncaves, així com el seu fons, que presenta un forat al centre. Aquesta sitja ha proporcionat el major nombre de restes materials i ha permès d'establir una aproximació cronològica de la seva ocupació.

SITJA B.- Situada al sud de la sitja A, aproximadament a 1 m de distància. Fa 2'12 m de diàmetre de boca, 2'52 m de diàmetre màxim i la seva profunditat és de 80 cm. Les parets laterals no són massa ovalades, mentre que el fons és còncau. En el sector sud de la sitja, el fons apareix retallat formant un graó. Té una forma lleugerament troncocònica.

SITJA C.- Situada a 60 cm al sud respecte a la sitja B. Les seves dimensions són reduïdes: fa 84 cm de diàmetre de la boca, 97 cm de diàmetre màxim i 64 cm de profunditat. Morfològicament és una sitja ovalada amb base plana. Ha proporcionat poc material.

SITJA D.- Es troba situada al nord de la sitja C. La seva forma és troncocònica, amb parets còncaves i fons pla. Les seves dimensions són: 117 cm de diàmetre de la boca, 179 cm de diàmetre màxim i 134 cm de profunditat. A diferència de les altres sitges, aquesta no aparegué seccionada ja que es localitzà durant el procés d'excavació.

Del material arqueològic trobat a les sitges, el 64 per cent correspon a ceràmica (la majoria feta a mà i la restant feta a torn), el 32'4 per cent són ossos, el 2'7% correspon a indústria lítica i el 0'7% a ferro.

Aquestes sitges se situen cronològicament al voltant del segle I aC, tal com es desprèn de l'estudi tipològic de les ceràmiques a torn i, en part, per la presència de ferro, el qual permet establir una cronologia relativa tardana. Les ceràmiques que permeten una major aproximació cronològica són: la terra sigil lata aretina, la hispànica i també les àmfores itàliques. Aquestes ceràmiques es localitzen en la sitja A.