Casa del segle XVIII que va ser reformada al segle XIX. Durant la primera meitat del segle XX va ser reformada de nou per adaptar-la als cànons estètics noucentistes. És un edifici compost per diversos volums, dels quals el principal és de planta quadrangular. La façana de xaloc es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte els tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat de la part central del pis. El coronament està definit per una cornisa amb voladís que sosté un capcer semicircular a la part central, que envolta tota la contrucció, amb acabament triangular a la façana de mestral A la façana lateral presenta quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, profusament decorada amb esgrafiats clàssics, que reprodueixen plafons geomètrics i sanefes a l'entorn de les obertures i el coronament. A la façana lateral hi ha esgrafiat les dates "1851-1930", al capcer de la de mestral "1746" i en un extrem "M.DOMINGUEZ/ 18-6-2003".
