Can Segimón
Santa Eugènia de Berga

    Osona
    Nucli de Santa Eugènia
    Emplaçament
    C/Mig, n.4. 08507 Santa Eugènia de Berga.

    Coordenades:

    41.90034
    2.28275
    440506
    4638960
    Número de fitxa
    08246-42
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Santa Eugènia. Plaça Major, n.1. 08507 Santa Eugènia de Berga.
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Casa entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. S'estructura amb obertures més o menys simètriques a mode de finestres rectangulars, essent només de pedra el portal i la finestra superior, i la resta arrebossades. La porta té una amplada d'1'78 m i una alçada de 2'35 m. La llinda que corona la porta té una llargada de 2'20m i és més ampla del que es veu actualment, però l'arrebossat ho tapa. La llinda no presenta inscripcions, però sí que té incís un relleu conopial. A banda i banda de la porta hi ha 6 brancals de pedra, que tenen una gruixària de 20cm. La llinda presenta restes de pintura vermella, corresponent a la retolació que es va fer dels habitatges durant la Guerra Civil. Els brancals del portal estan poc desgastats per l'acció del salpàs, però la tercera pedra de l'esquerra esta desgastada perquè la gent del pobles la feien servien com a pedra d'esmolar destrals, ganivets i volants d'anar a segar. La finestra, que té 1m d'alçada i uns 70 cm d'amplada, té 2 brancals per banda, i no presenta cap mena d'inscripció gravada a la llinda, i el relleu és de nova construcció. L'acabat exterior de la casa és l'arrebossat i pintat de color terrós. El ràfec presenta cabirons de fusta.

    Durant la seva història l'immoble ha desenvolupat diversos funcions municipal; escola a les darreries del segle XIX, ajuntament fins pels volts de 1970, central telefònica fins prop del 1985 i posteriorment dispensari i Centre d'Assistència Primària. Si bé en uns inicis no es té constància que hi hagués una casa on la batllia de Santa Eugènia, sí que es coneix que aquelles reunions que afectaven només els santaeugeniencs es feien davant l'església parroquial, a l'indret conegut com a Fossar Xic. Al 1843, quan els termes de Santa Eugènia i Vilalleons es van separar, es té notícia que el consistori es reunia a la capella de Sant Nicolau del Gener. Aquesta situació va perdurar fins al 1853, moment en què les reunions es van passar a celebrar en una casa, propietat del bisbat de Vic, que hi havia al carrer Pare Solà (local de l'ajuntament). El bisbe de Vic, Josep Morgades, en va vendre d'immoble a l'ajuntament pel preu de 720 pessetes el 3 de maig de 1892. Com escola funcionà a finals del segle XIX, com assenyalava Madoz "tiene escuela de instrucción primaria, asistida por unos 44 alumnos y dotada por los fondos del común con 535 reales y 10 maravedises". Diversos documents donaran testimoni del funcionament d'aquesta institució. Al 1890, en el decurs d'una inspecció, es documentà un alt absentisme a causa de que a partir de 1886 s'havia posat en funcionament l'escola privada de noies de les Germanes Dominiques, i a partir de l'agost del 1890, de l'escola parroquial de nois, que eren gratuïtes. Al 1906 sembla que l'escola nacional d'ensenyament estava en un estat d'abandonament. I tot i que la junta local d'ensenyament la considerava d'inútil permanència, l'escola no es va tancar. Més tard tingué funcions diverses, ja especificades i actualment és un dels equipaments de l'ajuntament de Santa Eugènia de Berga.

    DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.