Can Santpere
Palafolls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La casa ha estat molt restaurada i s'ha fet més gran, segons el testimoni dels seus propietaris. L'edifici antic no tenia cap element arquitectònic destacable. La reforma feta pels propietaris li ha donat l'aspecte d'una masia senyorial. Han incorporat un portal adovellat i algun finestral de nova factura. La casa conserva l'estructura antiga de parets de pedra i l'era al seu davant.
Presenta un sostre a dues aigües. L'edifici ha estat molt transformat. Està pintada de color taronja. Finestres, portes i obertures són de nova factura.
Història
Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de principis del segle XIX, concretament de 1805 quan era propietat d'Esteve Pons, que va fer hereus el seu germà Francesc, i al seu nebot Josep.
De 1855 en coneixem l'extensió del mas, cinc quarteres i vuit quartans, i les seves afrontacions, a orient amb Francesc Reixach i Esteve Caimel, a migdia amb Esteve Caimel i Segimon Verdaguer, a ponent amb Segimon Verdaguer i Pau Pujades, i al nord amb Pau Pujades també. El document d'on es treu aquesta informació de la finca és un préstec sota la fórmula de venda de gràcia, és a dir, es fa la venda, però sempre que es tornin els diners al comprador la finca torna al propietari que l'ha venuda.
El 1924 el cap de casa i propietari, en Francesc Plana Pons, va anar de masover a can Reixach, una casa amb molta més terra i possibilitats que can Santpere, de la qual en mantindrà la propietat deixant-hi un nebot de la segona dona de masover, el Joan Caimel Mates, casat amb la Ramona Oller Puigvert, tots dos de Tordera.
Bibliografia
- BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona. Editorial Montblanc.
- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.
