Can Quintana
Cànoves i Samalús

    Vallès Oriental
    Veïnat de Sant Salvador de Terrades
    750

    Coordenades:

    41.72203
    2.35301
    446185
    4619117
    Número de fitxa
    08042 - 54
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU (POUM 2010)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí. IPAC núm. 28522
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    000713200DG41H
    Autoria de la fitxa
    Marc Guàrdia i Llorens

    Masia orientada a migdia sobre una plana a la muntanya, en el veïnat de Terrades. El cos principal, al que se li han adossat d'altres edificacions annexes, consta de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Cal destacar que la part de llevant es troba més aixecada que la de ponent, tenint la primera un ràfec de dues filades de teula, i de només una la de ponent. De la façana cal esmentar la porta dovellada d'arc de mig punt, on a la dovella clau hi trobem la data inscrita de 1766. Les finestres són rectangulars amb lleixa i i emmarcades amb blocs de pedra sorrenca, que contrasten amb l'obra de la masia, de pedres de diferents tamanys. Presnta restes de dos rellotges de sol, un a la façana principal i l'altre a la de llevant.
    De les edificacions annexes en detaca una per tenir la cantonada arrodonida i el sostre a un vessant.
    Es conserva una era de rajols, a ponent de la masia, just a l'accés de l'ermita de Sant Salvador de Terrades.

    Cal destacar la presència d'una fotografia de l'any 1933 a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, on es veu un grup de gent als afores de la masia (AFCEC_EMC_X_0287), pertanyent al fons de fotos de l'Estudi de la Masia Catalana

    El lloc de Quintana apareix en els dos fogatges de Cànoves dels anys 1497 i 1553, sota l'àlies Quintana que tenia Jaume Bassa (en el de 1553). Com en el cas de Can Cuch de la muntanya, l'aparença de l'edifici sembla ser posterior a la data de la documentació, pel que no podem descartar que amb anterioritat a la masia actual hi hagués el mas al que es refereixen els fogatges.

    GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona.
    IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor.
    IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor.