Can Pujal
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia tradicional de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes, amb façana simètrica.
A la planta baixa, al centre, hi ha el portal d'entrada amb arc rebaixat. A cada costat hi ha una finestra emmarcada amb una faixa engaltada de color vermellós a la llinda i als brancals.
Al primer pis hi ha un balcó al centre, amb barana de forja, i una finestra a cada costat, emmarcats amb una faixa engaltada de color vermellós a les llindes i als brancals.
A les golfes hi ha una balconera, amb barana de ferro, amb els brancals fets de maó de pla i llinda de fusta. Aquest pis està aixecat a la part central.
El parament dels murs és arrebossat i el ràfec és de ceràmica d'una filada i la teulada a dos vessants, amb teula àrab.
A l'interior hi ha el distribuïdor (amb un gran arc de pedra a l'interior) que dona accés a la cuina, al celler, a la fresquera i a l'escala d'accés al primer pis. Aquí, hi ha la sala i les habitacions, i també l'escala d'accés a les golfes.
Història
Masia d'època medieval on els Pujal eren emfiteutes del monestir de Sant Miquel del Fai fins a principis del segle XIX. El prior percebia un cens d'onze quarteres de forment, una d'ordi i dotze sous a l'any.
L'any 1307, els Pujal tenien la meitat del mas Franquesa, però amb la possessió dels canonges de la catedral de Barcelona.
Gabriel Pujal va ser l'any 1466 prohom de la parròquia i el 1570 Joan Roure "Pujal" va ser jurat del consell de la baronia.
Durant el segle XVIII, la pubilla va contraure matrimoni amb l'hereu del mas Flaquer de Samalús i, aleshores el mas Pujal es va convertir en masoveria. Es coneix que al segle XIX la família que hi residia es deia Manent de cognom. Durant aquests segles es van fer reformes a la masia.
Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, la masia de Can Pujal passà a ser propietat de la família Vilardebò de Lliçà de Vall i el 1929 fou comprada pel masover Josep Relats.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2008). “Can Pujal, Can Feu, Ca l’Amell Gros, Ermita de Santa Justa i Santa Rufina” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.174.
