Can Potafang
Granollers

    Vallès Oriental
    Plaça de la Porxada, 7
    Emplaçament
    Al nucli antic de Granollers
    144

    Coordenades:

    41.60818
    2.28724
    440610
    4606520
    Número de fitxa
    08096 - 159
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. R-083. Protecció de tipus VII: Edificis substituïbles.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0767702DG4006E0001YI
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Casa d'habitatges que ha conservat en la façana la tipologia constructiva originària, de finals del segle XIX o possiblement dels primers decennis del XX. És una edificació entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta plana acabada amb una balustrada amb frontó central. La façana és plana i està arrebossada i pintada. Es composa simètricament segons dos eixos amb buits de proporcions verticals emmarcats amb guardapols triangular. De la façana destaca el balcó corregut de la primera planta i els dos de la planta segona, tots ells protegits per una barana de ferro amb dibuixos geomètrics (CUSPINERA et alií, 2001). Alguns autors han vist en els detalls decoratius una influència noucentista. La planta baixa ha estat modificada amb finalitats comercials.

    La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord).

    Pel que fa a la casa objecte d'aquesta fitxa, no en coneixem gaires notícies concretes. La  seva datació no és del tot clara. Segons dades del cadastre (no sempre fiable) hauria estat construïda el 1907. Alguns autors l'han situada a la dècada de 1930 i hi han vist una vaga influència noucentista (CUSPINERA et alií, 2001).

    L'autor García-Pey en recull l'anècdota sobre l'origen del malnom: En Josep Bellavista no pronunciava la lletra R de petit. Així, doncs, situem el nen Bellavista jugant amb la mainada a la plaça Gran, aleshores de terra, que en ploure s'enfangava, cosa que era ben aprofitada pels petits per entretenir-se. Quan demanava un company que portés el fang deia: "po'ta fang". A ell li quedà en Potafang i a la casa on vivia també (GARCÍA-PEY, 1990).

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.