Can Planes d'Amunt

Fogars de la Selva

El mas Planasdemunt el trobem referenciat per primera vegada com a tal l’any 1409, quan Pere Planademunt i Pere Planadevall es diferencien per primera vegada del nom Plana. En el fogatge de 1497 s’hi localitza novament el mas d’en Planademunt.

En els llibres de baptismes de 1565 consta com a batejada Anna Paula, filla de Jaume, en Planademont.

L’any 1593 el fill d’Antoni Planademunt i d’Antiga, nat Antoni rep el sagrament del bateig. A partir d’aquesta dada, en llibres parroquials hi ha referències d’inscripcions de bateig, naixements i defuncions fins al 1702. A partir d’aquesta dada, es fa difícil seguir la línia successòria de la família. En tot cas, si que l’any 1694, consta com òbit en Bernat Planasdemunt, mort pels soldats francesos, ja que no va voler que li prenguessin la burra.

L’any 1702, Josep Planasdemunt, és el propietari del mas Planasdemunt. Es marida amb Magdalena Roure, originària de Vilanna, del terme d’Anglès. La cerimònia es fa en el mateix mas, amb Andreu Vidal i Francesc Buscastell com a testimoni.

L’any 1734, el fill de Josep i Magdalena, Antoni Planasdemunt Roure, es casa amb Cecília Reixach, filla d’un negociant de Sant Hilari.

L’any 1738 consten com a residents al mas, juntament amb el seu fill Benet, un pastor de dotze anys (Jaume Comes) i un vaquer de setze anys (Francesc Llopart). En la propietat també hi viuen dues parelles de masovers i dos serradors (Francesc i Maties): Antoni i Maria Call per un costat, i Salvador Ditxo i Maria per l’altra.

L’any 1767 moren els propietaris (Antoni Planademunt i Cecília).

L’any 1789 mor el fill, Benet Planasdemunt i Reixach i deixa una vídua, Teresa Cambrarol de Massanes.

L’any 1819, el propietari del mas és Francesc, fill de Benet i Teresa Planasdemunt. En Francesc està casat amb Clara Pla (†1824). Quan mor la seva esposa, l’any següent, en Francesc es casa en segones núpcies amb Maria Vernench, vídua d’Antoi Poch, moliner de Ramió. La Maria i en Francesc tenen un fill, en Joan, que un cop casat amb Francesca Riera de Massanes, es traslladaran a viure a Hostalric.

L’any  de la mort de la mare, l’Esteve (que serà alcalde de Fogars) es casa amb Teresa Ruscalleda, de Tordera. El seu fill, de nom Esteve, serà l’hereu i en el seu moment, també desenvoluparà el càrrec de batlle de Fogars. L’any 1852 l’Esteve es casa amb Maria Montserrat Llobet i Vendrell, que a mes del mas Planasdemunt annexionaran el Llobet.

En el cadastre de 1862, Esteve Planasdemunt declara la casa i les següents propietats: una peça anomenada el Bosc, que consta de trenta-sis quarteres de bosc, catorze quarteres d’erm i cinc quarteres i mitja improductives; una peça al Pla de Fogars; cinc quarteres i mitja de secà; tres quarteres d’albereda; dues quarteres d’erm i una d’arenal. En el Moré hi tenia dues quarteres de secà i dues de bosc de gavella. També disposaven de la Quintana, amb tres quarteres de secà; el Camp del suro; dues quarteres i nou quartans de secà més. A Les Estries, una quartera i mitja de secà. A la Vinya, una quartera i dos quartans de vinya. Al Camp Hortal, mitja quartera de secà. A més de les terres, també declarà dos bous i una euga i varis caps de ramaderia.

En el padró de 1889, tot i que no hi trobem el cognom Planasdemunt, el propietari és en Joan Planas i Llobet (1855). En el mas hi tenen masovers. En aquest padró hi consten el matrimoni Jordi Giol Oller i Maria Matamala Perich amb els seus fills, Joaquim, Josep i Pere. En canvi en el padró de 1897 hi ha hagut un canvi de masovers; Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb els seus tres fills, Francesc, Josep i Maria. Aquesta família, amb la seva descendència ocuparà la masoveria fins l’any 1976.