Can Pellicer
Sant Vicenç de Montalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'aspecte actual de Can Pellicer és una reforma dràstica feta per l'arquitecte Eduard Balcells i Buïgas, que transforma una obra estrictament modernista de Jaume Sanllehy i Molist en la torre noucentista que s'observa actualment. Es caracteritza pel seu estil italianitzat amb grans terrasses amb balustrades sostingudes per columnes, a més el seu jardí va ser elevat sobre el nivell del carrer.
Esta formada per diferents volums i consta de planta baixa i dos pisos, amb una torre mirador elevada, amb coberta piramidal, i un porxo a la planta baixa, a l'entrada, sostingut per columnes d'estil clàssic que sostenen la terrassa amb balustrades de la planta pis. La coberta és a diferents nivells, a quatre vents, igual que la torre. Presenta un petit ràfec que l'envolta, i un jardí gran. El coronament de la façana està fet de pedra, amb gerros decoratius també de pedra.
Història
El primer propietari va ser Simó-Monfort que la va encarregar a l'arquitecte Jaume Sanllehy i Molist, l’any 1919. Anys després, l’arquitecte Eduard Balcells i Buïgas la va modificar (tal com la coneixem avui) per a la família Pellicer. És un exemple de transformació d’edifici d’estil modernista al gust noucentista.
El dia de Sant Josep de 1938, després de tres dies d’intensos bombardejos sobre Barcelona, Suècia, que havia tingut l’ambaixada a Palmera (València) fins al novembre de 1937, decideix tancar l’ambaixada que tenien al pont de Vallcarca, 6, de Barcelona. S’instal·là al passeig del marquès de Casa Riera, a Sant Vicenç de Montalt. Al mateix carrer, però a Caldes d’Estrac, ja hi havia el consolat britànic i la residència diplomàtica i ambaixada argentina (Caño, 2022).
La tardor de 1938, Suècia va obrir una colònia infantil a la zona, en una casa pairal. Va alimentar-hi cent vint nens, a més, de fer-los fer exercici i instruir-los.
Bibliografia
CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.
CAÑO, Antònia [coord.] (2022). 5 cases amb història. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.
CONSELL COMARCAL DEL MARESME (2023). La Guerra Civil al Maresme. La impremta d’Argentona, sl.
PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.
SAIZ i XIQUÉS, Carles (2001). Sant Vicenç de Montalt. El creixement urbanístic d’una població a cavall dels segles. De la formació del nucli a l’expansió cap el litoral. Beca d’investigació de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Treball inèdit.
SELLARÉS SERRA, Jordi (2024). Les ambaixades a les tres viles: Caldes d’Estrac, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. Alfa Books.
