Can Parés Sant Hipòlit de Voltregà

Osona
Carrer de Sant Antoni, 2
Formant cantonada amb el carrer del Bisbe Morgades
522m

Coordenades:

42.01602
2.24029
437098
4651834
08215-208
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XIX-XX
Regular
Els revestiments estan degradats.
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 7220601DG3572S
Adriana Geladó Prat

Edifici cantoner de planta rectangular, amb un espai de pati posterior orientat al carrer del Bisbe Morgades i al de Sant Antoni Maria Claret. Presenta una coberta de teula aràb de tres vessants i una cornisa motllurada disposada a tot el perímetre de la construcció. L'edifici està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a llevant. Aquest parament presenta tres grans portals d'accés d'arc de mig punt, els laterals bastits amb maons mentre que el central compta amb els brancals bastits amb carreus de pedra i una tarja superior semicircular. Les obertures del pis, en canvi, es corresponen amb tres finestrals rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament, els qual tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes d'obra i les baranes de ferro treballat. La façana de tramuntana només presenta finestres rectangulars amb el mateix tipus d'emmarcament i els ampits de ceràmica. De la façana de ponent, orientada al pati, destaca la galeria formada per dos arcs rebaixats protegits amb baranes de ferro, i situada al nivell superior. L'espai interior està cobert amb un embigat de fusta i compta amb la presència d'un pou de planta quadrada bastit amb maons, amb corriola i cadena de ferro. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. L'espai de pati està delimitat per una tanca de pedra i maons combinada. En destaca el tram corresponent al carrer del Bisbe Morgades, bastit amb còdols de riu, pedres i fragments de maons que regularitzen el parament. En aquest tram s'hi obre un gran portal d'accés d'arc rebaixat bastit amb maons, i està rematat amb un coronament apuntat bastit amb rajoles ceràmiques.

L'edifici porta el cognom del qui n'era el propietari a principis del segle XIX, el qual era paraire. En l'actualitat pertany a un dels descendents de la mateixa família.
Antigament, moltes cases de la vila tenien el seu propi pou. En general, abans de l'arribada de l'aigua corrent a les cases a mitjans del segle XX, aquests pous s'omplien amb l'aigua de les pluges que s'utilitzava per cuinar en d'altres usos.

ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 93.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 88-89.