Restes estructurals situades al que és avui la masia de Can Palau i les granges que hi ha al voltant. Es tracta d'una zona immillorable per a l'establiment d'una explotació rural, amb camps en lleuger pendent a migdia, molt bona insolació i disponibilitat d'aigua just al costat. Situat, a més, al costat de l'antic camí romà.
Si bé la bibliografia posa de manifest l'abundant material ceràmic imperial -terra sigil·lata sud-gàl·lica, hispànica i africana, dolia, tegulae- i el fragment de paviment d'opus testaceum que s'hi havia localitzat, al Museu de Granollers també s'hi conserva ceràmica campaniana i ibèrica, que ens podria fer endarrerir la fundació de l'establiment al segle I a.C. Tanmateix, diverses fonts orals ens han confirmat que, sobretot en el moment de construir la granja que hi ha al costat de la masia, aparegueren nombrosos paviments, murs -dels quals es podia observar la secció tallada als marges- i fins i tot es parla de banys o estructures amb paviments hidràulics -piscines? dipòsits?-. Les diferents fonts també confirmen la troballa de diversos enterraments de tègula. Es tracta d'un establiment, altra vegada, immillorablement situat per al conreu, ben encarat, amb disponibilitat d'aigua i pendents molt suaus. I just al costat de l'antiga via romana.
Can Palau de la Carretera s'identifica també amb el vil·la altmedieval de Palacio, que apareix citat a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932. Aquest topònim permet també aportar la hipòtesi que es tractés anteriorment d'un palau visigòtic, encarregat de fiscalitzar el pas per lantic camí.
En la prospecció realitzada l'any 2007, malgrat només prospectar la feixa situada més al sud, a tocar de la carretera i, per tant, més allunyada de les troballes realitzades fins al moment, hi hem localitzat diversos fragments de ceràmica comuna, un fragment de tègula, altre material constructiu i un petit fragment d'opus signinum, així com una acumulació destacable de pedres de dimensions més aviat reduïdes.