Can Mora de Dalt

Sant Vicenç de Montalt

Masia formada per diversos cossos. El central és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos; la coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. A ponent s'hi adossa un altre cos de planta baixa i pis, amb la coberta a un vessant. A llevant se l'hi afegeix una torre de defensa, de planta baixa i tres pisos, amb la coberta a tres aigües. El conjunt de l'edifici té cinc crugies: les tres principals són les que pertanyen a la masia, la de l'esquerra és una dependència de treball i l'altra és una capella.

La façana principal, orientada a migdia, s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A l'eix central hi trobem el portal d'entrada d'arc rebaixat, el balcó al primer pis, amb barana de ferro, emmarcament de pedra i llinda recta; i a la segona planta una finestra balconera d'arc rebaixat. A l'eix de llevant hi trobem una finestra a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra balconera en el segon, de les mateixes característiques que l'eix central. Les diferències les trobem en l'eix de ponent, on ja no hi ha balcó a la primera planta i la finestra de la segona és de llinda recta i són visibles els ampits i el brancal de pedra granítica treballada.

En el cos de la torre s'obren una sèrie d'obertures que es realitzaren molt probablement al llarg del segle XVIII, totes de llinda recta de pedra granítica treballada, igual que els ampits i els brancals. A la façana del cos de ponent hi destaca un rellotge de sol.

El cos independent de la dreta tanca el pati i arriba al portal, que també es tanca del cantó esquerre i deixa a migdia un jardí que aprofita la posició més enlairada en què queda la casa.

L’escala, al cos central, no té el traçat tradicional, sinó el que correspon a la coneguda casa senyorial, i puja fins al pis de golfes, que ocupa quatre cossos (Bonet, 1983).