Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia formada per diversos cossos. El central és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos; la coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. A ponent s'hi adossa un altre cos de planta baixa i pis, amb la coberta a un vessant. A llevant se l'hi afegeix una torre de defensa, de planta baixa i tres pisos, amb la coberta a tres aigües. El conjunt de l'edifici té cinc crugies: les tres principals són les que pertanyen a la masia, la de l'esquerra és una dependència de treball i l'altra és una capella.
La façana principal, orientada a migdia, s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A l'eix central hi trobem el portal d'entrada d'arc rebaixat, el balcó al primer pis, amb barana de ferro, emmarcament de pedra i llinda recta; i a la segona planta una finestra balconera d'arc rebaixat. A l'eix de llevant hi trobem una finestra a la planta baixa, un balcó al primer pis i una finestra balconera en el segon, de les mateixes característiques que l'eix central. Les diferències les trobem en l'eix de ponent, on ja no hi ha balcó a la primera planta i la finestra de la segona és de llinda recta i són visibles els ampits i el brancal de pedra granítica treballada.
En el cos de la torre s'obren una sèrie d'obertures que es realitzaren molt probablement al llarg del segle XVIII, totes de llinda recta de pedra granítica treballada, igual que els ampits i els brancals. A la façana del cos de ponent hi destaca un rellotge de sol.
El cos independent de la dreta tanca el pati i arriba al portal, que també es tanca del cantó esquerre i deixa a migdia un jardí que aprofita la posició més enlairada en què queda la casa.
L’escala, al cos central, no té el traçat tradicional, sinó el que correspon a la coneguda casa senyorial, i puja fins al pis de golfes, que ocupa quatre cossos (Bonet, 1983).
A banda dels conreus tradicionals també havia tingut una vaqueria que produïa llet per al consum de la gent del poble. Després es convertí en hotel rural i per esdeveniments.
Història
L'hereu d'aquesta masia es casà amb la pubilla de can Boet. Actualment la casa pairal s'anomena can Mora. La família Boet, de can Mora de Baix, té l'escut, amb un petit bou, a la llinda de la finestra de la planta baixa. La casa, per la seva arquitectura, es podria datar al segle XVIII. A la llinda del portal de la dreta, que pertany a la capella, hi ha gravat l'any 1725. Tanmateix, sembla que existeixen proves documentals en possessió dels propietaris, que demostren que la masia existia ja al segle XV.
Aquesta casa va ser una finca agrícola fins a finals de 1990. S’hi conreaven tubercles, hortalisses, fruits de temporada, patates, tomàquets, carxofes, pèsols i els famosos maduixots del Maresme. També s’hi van criar vedells i van arribar a tenir-ne fins a cinc-cents caps entre els diferents estables de la propietat.
L’any 2008, el seu propietari, en va canviar l’ús a hotel d’alta qualitat, per a fer-hi celebracions i convencions.
Bibliografia
BONET i GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.
BUCH i ESTEBAN, Antoni (1984). Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica. Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme de Sant Vicenç de Montalt.
CALAF ROCA, Raimon (2023). Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.
CAMPOY, Josep Lluís i BOBA, Assumpte (2009). Catàleg de protecció de béns i paisatges del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no vigent.
PÉREZ I FERNÁNDEZ, German i MEDINA ESPIGARES, Gabriel (2023). Document d'aprovació inicial del Pla d'Ordenació Urbanística municipal de sant Vicenç de Montalt. Document 5: Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Document no aprovat.
PONS GALÍ, Enric (2024). L'encant dels racons del nostre poble. En premsa.
SALVAT, Pau (2023). Can Móra, dins AA.VV. 5 cases amb història, 2; pp. 6-11. Sant Vicenç de Montalt. Ajuntament de sant Vicenç de Montalt.