Can Móra
Teià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Es permet l'ampliació segons les condicions que es fixen al catàleg de masies i cases rurals (art.50.2 DL 1/2010)
En el cas d'efectuar-se obres o reformes, tant a l'interior com a l'entorn immediat, caldrà intervenció o control arqueològic, a determinar mitjançant l'informe corresponent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Nivell B
(Art. 71 del Text refós de la Llei d'Urbanisme DL 1/2010)
A part de l'habitatge familiar, es pot destinar a un establiment de turisme rural, i en aquest supòsit, es permet l'augment d'un 20% de l'edificació catalogada. El projecte d'ampliació haurà de mantenir l'estil d'edificació original, constituint un conjunt arquitectònic coherent i harmonitzat amb el paisatge.
L'ampliació de l'edificació existent es condiciona a la redacció i tramitació d'un Pla Especial Urbanístic.
Forma part del conjunt arquitectònic de les masies tradicionals de Teià que es troben en règim de sól no urbanitzable, i que per la seva situació esdevé important per a recuperar valors paisatgístics, ambientals i culturals del medi rural, i implícitament ampliar l'oferta turística del municipi.
Descripció
Masia d'estructura basilical del segle XIV. Presenta un cos central més elevat que els dos cossos laterals, cobert amb una teulada a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i graner. A la planta baixa destaca la portada, d'arc de mig punt adovellat i amb un escut esculpit en relleu pla que inclou una creu grega de braços eixamplats. Al pis destaquen les tres finestres obertes, totes elles amb llindes de pedra monolítiques, motllurades i d'arc conopial amb arquets lobulats. El graner mostra una sola finestra amb llinda de pedra. Totes les obertures són fetes amb pedra i els angles cantoners de la casa són reforçats per carreus de pedra ben escairats i polits.
Al primer pis, entre dues de les finestres, hi ha un rellotge de sol que duu la data 1950. Tots els murs són arrebossats.
Masia situada a la banda esquerra de la Riera, obra probable del segle XV, documentada des de l'any 1525. En aquella època pertanyia a Joan Gurri, cognom que s'extingeix a la fi del segle XVII. La casa passa a ser propietat dels Mora, de Premià, que la conserven fins a la fi del segle XIX. Es manté molt ben conservada, amb una façana on hi destaca el gran portal adovellat, amb un escut a la clau, i tres notables finestrals gòtics d'arc conopial amb arquets lobulats. El cos més elevat, les golfes, van ser afegides el 1677, segons figura inscrit en una de les llindes.
Història
Fins al segle XVII la masia era coberta a dues vessants, però l'any 1677 es va pujar el cos central, tot quedant convertida en masia d'estructura basilical.
El primer document en el qual surt esmentada és del 1525, en el qual figura el nom de Joan Gurri. El 1665, amb l'extinció d'aquesta família per manca de descendència masculina, va passar a propietat del seu cunyat Ramón Mora, família que l'ha mantingut fins a l'actualitat.
Bibliografia
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=13&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9087
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2207
Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins.
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.
