Can Massaguer
Cànoves i Samalús

    Vallès Oriental
    Camí de Vallforners
    Emplaçament
    Tot just sortint del nucli de Cànoves
    358

    Coordenades:

    41.6971
    2.35495
    446326
    4616347
    Número de fitxa
    08042 - 79
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU (POUM 2010)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000712100DG41F
    Autoria de la fitxa
    Marc Guàrdia i Llorens

    En l'actualitat Can Massaguer és un conjunt d'edificacions i dependències organitzades al voltant de la masia original. L'edifici original presenta una planta rectangular, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal trobem centrada la portan d'arc de mig punt adovellada. A la primera planta trobem un balcó coregut que abraça les tres grans finestres que hi tenen accés. A la tercera planta trobem tres finestres emmarcades amb pedra. Destaca d'aquesta façana la presència d'un rellotge de sol.
    Tot el conjunt està bastit sobre el pendent de la riera, pel que ha fet necessari construir uns potents contraforts que sustenten les estructures, a la part posterior de la casa.
    Davant la façana trobem un pati obert, que és el que vertebra l'espai al voltant del qual se li han anat afegint les dependències annexes, pròpies del treball agrícola, com la del cantó de ponent, construïda a finals del segle XIX.
    A l'exterior del recinte, a l'oest, trobem l'era, de cairons, parcialment tapada per un cobert.
    Adossat al recinte pel cantó de migdia, sobre els pendents de la riera, hi ha una dependència annexa amb un trull en bon estat de conservació.

    No hem de confondre aquesta masia amb l'homònima que es troba a Samalús.

    El lloc de Massaguer apareix citat en els fogatge de Cànoves, concretament al de l'any 1553. El nom Massaguer (amb diferents grafies) és conegut també a Samalús, tot i que en aquesta ocasió apareix ja al fogatge de 1497 i també al de 1553.
    Malgrat les reformes de la casa, encara conserva bona part de la planta baixa amb la seva distribució original: entrada, cuina amb llar i forn, habitació amb pastera.

    IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor.