Can Masó
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Masó està situat als peus del turó de Montgròs, en el vessant hidrogràfic dret del torrent que porta el nom de la casa, un important afluent de la Riera de Ramió que neix en els contraforts del Montgròs i del Puig Masó.
La casa, fruit de diverses ampliacions, s’alça en un terraplè natural. És de planta rectangular, de planta baixa i pis amb el cobert a dues vessants, recobert de planxes de fibrociment, i el carener perpendicular a la façana principal. A mà dreta la façana es perllonga per permetre l’ampliació de l’edifici.
La part del darrera de la casa sembla correspondre a les antigues corts i celler i també emprada com a masoveria amb l’accés per la façana de ponent. El paredat d’aquest edifici és de pedra irregular, les cantoneres poc treballades collades amb fang. L’arrebossat exterior ha gairebé desaparegut. Les obertures visibles estan tapiades des de l’interior, i conserven una certa simetria. A la façana de tramuntana destaca una obertura emmarcada de pedra granítica amb la llinda per repicada protegida per una reixa de barrots quadrangular encaixada a l’interior de la pedra. Entre les bardisses i altra vegetació que està envaint l’edifici s’endevina alguna altra obertura amb la llinda de fusta, tapiada ja fa moltíssims anys. Les finestres del pis, semblen haver estat reparades amb maó en temps més moderns. La façana de ponent té un gran contrafort amb les obertures de la planta baixa tapiades.
L’edifici principal actual, situat al davant presenta les mateixes característiques constructives, sense massa miraments. De l’existència d’una coberta de teula àrab només se’n conserva el ràfec i les restes d’un espanta bruixes trencat en el carener. Com en l’edifici de tramuntana, totes les obertures tenen reixa i estan tapiades. Destaquen però les dues finestres de la planta pis, emmarcades amb carreus de pedra. La que està situada a mà dreta de la façana a més, té l’ampit motllurat i a la llinda encara s’hi pot llegir la data de 1787. La col·locació d’una reixa de ferro ha provocat fissures importants en el granit.
L’estat actual de la porta no permet saber si estava motllurada. Destaca el número 22 de la casa, corresponent al cadastre, visible en una rajoleta ceràmica situada a la part superior esquerra i un pedrís situat al dessota de la finestra emmarcada amb una llinda de fusta.
Entre les dues finestres de la planta pis, i per sobre de la porta principal, hi ha un rellotge de sol de pla vertical policromat amb el gnòmon o estil a punt de caure.
El paredat de l’edifici és de pedra i les tres façanes visibles estan arrebossades amb morter de calç que s’està descalçant de les parets.
En el sot, en una zona planera on conflueix la canal que baixa de Can Masó i el torrent, hi havia un forn d’obra del qual només s’han pogut localitzar restes de teula, cairons i totxo, molt probablement acabat de colgar per l’eixamplament de la pista que puja cap a Can Masó.
Història
L’any 1780, Jaume Masó és el propietari de Can Masó, que està casat amb Caterina Andreu.
L’any 1820, el fill del matrimoni anterior, Josep Masó Andreu passa a ser el propietari on hi viu amb la seva esposa, Cecília Perepoch.
L’any 1850 consta com a propietari l’hereu generacional, Joan Masó Perepoch (†1852), casat amb Maria Vert (†1855).
El seu fill, Joan Masó Vert és el nou propietari que consta en el cadastre de 1862, que es marida amb Josepa Canyelles. Les terres que es declaren en el cadastre són 520 quarteres repartides entre bosc, conreu i erm. També hi declara tenir un parell de bous i una mula. El matrimoni tindrà un fill, Josep (1846-?) que en el padró de 1889 ja consta com a nou propietari. És en aquest document on per primera vegada hi consta vivint a la casa un matrimoni masover, format per Salvador Turon Rigau i Maria Torrent i Fontanet i el seu fill, Josep (1886-?). No hi restaran massa temps.
En els censos parroquials de Sant Andreu sembla que entre l’any 1905 i 1912 hi visqueren el matrimoni masover format per Pere Quirico Expòsit i Concepció Cama amb els seus fills (Joan, Jaume, Filomena, Pere, Mateu, Margarida, Josep i Lluïsa) i Rafel Parenta Expòsit.
De l’any 1913 fins l’any 1923 viuen a la casa el matrimoni format per Joan Oller i Gràcia Bota, amb els seus fills (Lluís i Pilar).
De l’any 1924 fins l’any 1934, hi viuen els masovers Joan Puig i Massaguer i Antònia Rovira i Corominas amb els seus fills Ramon, Josepa i Salvador.
Entre els anys 1945 i 1957 s’hi instal·len uns nous masovers. El matrimoni format per Lluís Codina Gich (†1965) i Maria Armengol Busquets, i els seus fills (Jeroni, Carme, Joan, Elvira, Àngela i Joaquim). La tercera de les filles, l’Àngela continuarà vivint a la casa com a masovera quan es casi amb en Miquel Ventura del Molinot.
A la finca hi havia diferents deus d’aigua que permetien omplir un biot, o basses excavades al sòl. També tenien una mica d’aigua excavada en el pa de sauló que portava aigua, a través d’una canonada de plom, fins la casa i la masoveria. Els vedells els tenien ensenyats per a llaurar la terra. El fill dels darrers masovers, en Joaquim o Quimet, pasturava un ramat d’uns cent caps de cabres. La llet que n’obtenien de munyir-les la baixaven amb la burra fins al pont d’Hostalric.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
