El sector de les troballes es troba a la part posterior de Cal Marroquí, a uns 70 metres al nord. En un promontori plantat de vinya, amb algunes oliveres residuals i alguna petita zona erma, es localitzen restes en superfície d'època ibèrica, així com també es coneix l'emplaçament, en aquest indret d'una antiga ermita romànica (Giró, 1962).
S'hi van documentar fragments de ceràmica comuna a torn. Malgrat que Pere Giró, en la documentació inèdita conservada al museu de Vilafranca, cita la presència de "tejas romanas curvas, restos de pavimento elaborado con cerámica triturada (picadís)" (Catálogo Arqueológico del Panadés, fitxa nº 89), sobre el terreny, actualment es detecten encara restes de teules corbes de tipus àrab i fragments de morter que corresponen, sens dubte, a l'antic edifici religiós d'època medieval. Per tant, s'ha de remarcar que en aquest sector no s'han documentat restes romanes (malgrat les referències bibliogràfiques que recullen les dades originals de Pere Giró).
Per a la interpretació del jaciment cal tenir presents els següents factors:
1) S'emplaçava una església d'origen medieval, segurament d'estil romànic. El lloc és esmentat el 1143 com a parròquia de Sant Cugat de La Mussarra, i el 1230 passà per donació al Monestir de Santes Creus. Posteriorment es denominà Sant Jaume de la Mussarra. No es coneix la data de la seva desaparició. En aquest indret s'observen, superficialment, restes molt escadusseres de runa (teules, fragments de morter, pedres) i algun fragment de ceràmica grisa monocroma.
2) També s'han documentat restes humanes, que de ben segur havien de pertànyer a la necròpolis de l'església .
3) En darrer lloc, cal esmentar que a la masia de la Montsarra es conserva una pica baptismal procedent de l'ermita (vegeu fitxa 25). (Ribé, Cebrià, Senabre, 1990)