Can Malé
Lliçà d'Amunt

    Vallès Oriental
    Camí de Can Malé

    Coordenades:

    41.610625484492
    2.235462961942
    436298
    4606829
    Número de fitxa
    08107 - 101
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Cultural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Lliçà d’Amunt
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Edifici de planta rectangular, de planta baixa i un pis, amb façana simètrica. Està situat prop de la riera d'en Bosc i del nucli de la Sagrera.

    A la planta baixa hi ha el portal d'entrada al centre, amb rebaixat, i amb porta de fusta de doble fulla. A cada costat hi ha una finestra amb ampit ceràmic i tancades amb reixa de barrots.

    Al primer pis hi ha un balcó situat al centre, amb una barana de reixa i, a banda i banda, hi ha una finestra, també amb ampit de ceràmica. Totes les obertures del primer pis estan situades al mateix eix vertical que les de la planta baixa.

    La façana està arrebossada. Sobre de l'obertura del balcó hi ha un rellotge de sol i al damunt hi ha pintat un rombe amb l'escut de Catalunya. El ràfec és ceràmic d'una filada i la teulada és a dos vessants. En el carener hi ha un espantabruixes.

    Davant de la façana hi ha uns parterres que contenen uns exemplars de xiprer.

    La casa queda envoltada per un conjunt de naus industrials actualment de propietat municipal i d'ús sociocultural. 

    L'origen del nom prové del substantiu meler, altrament dit apicultor o venedor de mel.

    Casa construïda al camí homònim, segurament del segle XVI. En un principi es tractava d'un edifici de façana asimètrica d'un cos, de planta baixa i pis, amb façana orientada a migdia. 

    A la dècada de 1830 anà a viure Jaume Manent Mainou, de Santa Eulàlia de Ronçana. Durant el primer terç del segle XX, Can Malé va ser una explotació ramadera, especialment, vaques lleteres. També hi havia corts per als porcs i corrals per a les gallines. Després de la Guerra Civil, s'amplià el negoci cap al transport, que perdurà fins a la dècada de 1970.

    BENZEKRY ARIMON, Albert (2007). L’Abans. Lliçà d’Amunt. Recull gràfic 1898-1975. Editorial Efadós SL, p.156-159.

    GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p. 110