Can Gurguí Gros (Jaciment)
Vallromanes

    Vallès Oriental
    Can Galvany. Est del municipi
    Emplaçament
    Camí Vell de Teià

    Coordenades:

    41.52292
    2.32178
    443414
    4597031
    Número de fitxa
    08296 - 126
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Legal
    Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. J-17. Jaciment. Element d'Interès.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 003A09502
    Autoria de la fitxa
    F. Xavier Menéndez (OPC)

    Jaciment a l'entorn de la Masía de Can Gurguí (fitxa 33) situat a la part sud-oriental del municipi determinat per un total de 4 fragments ceràmics reduïda (que inclouen dues formes) de cronologia indeterminada recollits l'any 1999 als voltants del mas en el marc de les prospeccions arqueològiques realitzades a Vallromanes en el marc del projecte de la UAB anomenat "Carta Arqueològica del terme municipal de Vallromanes (Vallès Oriental, Barcelona)" diriges per Xose Santín.

    També es va prospectar una zona de bosc que hi ha sobre la Font de Can Gugui Gros i del camí de Can Martí de Dalt. Es va provar de localitzar l'església i el cementiri de Sant Andreu de Llovons, citada des del segle XI, i que es trobarien en aquest sector, però els resultats de la prospecció foren negatius.
    Protecció: aquest jaciment no estava inclós en l'Inventari de 2002 .Si que està inclós en el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 J-17 (com també ho està la masia, fitxa 33, al Catàleg E-28, anomenada can Gurguí Gros). El lloc és el mateix.

    Hi ha documents del segle XI, que parlen de l'antiga església de Sant Andreu de Llovons i d'un convent de monges "Sobre la casa de Sant Andreu de Llovons, avui Gurguí, a la part de migdia del camí que va de dita casa nova de Bru ats Guillamí en lo bosch i a la part de vessant de la font de dita Casa Gurguí se observan senyals de ruines com de una casa o edifici i las aiguas pluvials a menut descobren varios ossos de personas. Lo que pot interferirse de aixó lo haver estat en aquell puesto lo Sementiri de la antigua Yglesia de S Andreu de Llavons quan era Sufragania de esta Parroquia, de modo aún al present las Casas son en aquella part se anomenan del Partit de S. Andreu de Llovons" (MOGAS,F:1927,pàg.28).
    En un altre paràgraf ens diu: "Capella de Sant Andreu de Llobons, situada á Ca'n Gorguí gros, existent ja al segle XIII, la qual envers 1854 deixà d'esser capella, trasladantse l'altar á Ca'n Riera de Sant Matéu pel propietari de les dues masies D. Agustí Canals. En substitució de la capella feu un oratori á la verge de la Mercé á un departament de la casa, y desde llavors dita capella ha set destinada á dependencies de la masia, la qual té al detrás una habitació nomenada lo quarto del ermitá. Avui pertany á D.J. Layret" (MOGAS,F:1927, pàg.180).

    ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès Oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.