Can Grau de Dalt
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Grau de Dalt, està situat a llevant del turó de Can Grau, al vessant esquerra d’una canal tributària de la riera de Ramió. Des del Molinot, continuar per la pista en direcció oest i trobat el trencall, (el de mà esquerra, de pujada mena a Can Romeguera) continuar a mà dreta, un centenar de metres. Un cop travessat el revolt del torrent, a mà esquerra hi ha l’antic camí de carro que mena directament a la casa.
És de planta rectangular, de planta baixa i pis. Les restes de les parets i les teules indiquen que la coberta era a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. A banda i banda de l’edifici principal es conserven les parets de varis edificis annexos, destinats a les corts, la porquera i el galliner. Són de planta baixa amb el cobert a un sol vessant.
Les parets mestres de l’edifici principal sobrepassen els cinc metres d’alçada. Es conserva part dels muntants i el marxapeus de la porta d’accés principal feta amb carreus de pedra perfectament escairats i treballats, amb la polleguera quadrangular retallada en el carreu del muntant dret per barrar la porta des de l’interior. Entrant hi ha una primera estança, de dimensions considerables, probablement amb funcions d’entrada i cuina. Al fons, una obertura quadrangular amb llinda de fusta. Entrant per l’obertura hi ha una segona estança amb les pedres de la paret del fons ennegrides i els encaixos per al bigam de fusta de la planta pis.
A mà esquerra de la porta principal hi ha una segona obertura que correspon a una porta. És més senzilla, amb el muntant visible fet de maó. A l’interior, a mà dreta, hi ha una porta amb emmarcament de maó que permetia comunicar les dues estances. Les parets estan perfectament arrebossades amb morter de calç.
El paredat, d’uns cinquanta centímetres de gruix, és fet de pedra i fang. Les cantoneres que es conserven, sobretot a la façana principal, estan ben desbastades, sense escairar, amb la pedra molt ben col·locada per donar estabilitat a la façana.
Destaca a mà dreta un edifici de dimensions molt reduïdes amb la portella d’entrada que mesura tot just cinquanta centímetres d’amplada i que el mur posterior indica que tenia una diminuta coberta a doble vessant, també amb el carener perpendicular a la façana principal.
No havent localitzat altres carreus de pedra ben treballats, no és impossible que aquests haguessin estat reaprofitats d’un mas rònec.
Història
En la documentació que esmenta la relació dels batlles de Fogars, s’esmenta Salvi Coll i Ramilans, que l’any 1877 i 1879 (anys en què fou batlle) vivia en aquesta casa, juntament amb la seva esposa, Maria Jalmar i Matas.
A principis de segle XX, en el cens parroquial d’entre els anys 1905 i 1908 es deixa constància que a la casa hi viuen el matrimoni format per, potser un fill de Can Bruguera, Francesc Bruguera i Maria Gamisans amb els seus fills, Josepa i Joaquim. L’any 1908 deixen la casa per marxar a viure a Grions.
La memòria oral explica que en aquesta casa també hi visqué una dona, tota sola, que menava una vinya i, en el sot de la riera de Ramió, un hort que regava aprofitant l’aigua de la resclosa de Can Grau. Tenia gallines, un ruc i un porc.
En el Sot de l’Esquerda hi havia la font de la casa, envoltada de cirerers, que també era visitada per la gent que treballava a muntanya. Sembla que feia feines de bosqueter, tallant arbres i fent carbonet amb les soques que arrencava. El portava a vendre o li venien a buscar amb matxos de bast. Quan es va fer gran l’ajudaven els seus veïns de Can Romeguera.
Bibliografia
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
