Can Gras d'Avall
Sant Pere de Vilamajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia amb un petit barri tancat, amb corts i pallisses.
És de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.
El portal és d'arc de mig punt amb dovelles. Les finestres són de llinda plana, a excepció d'una finestra renaixentista. Hi ha un antic rellotge de sol, en molt mal estat de conservació.
El portal que dona accés al barri, és de mig punt, amb pedres rogenques esmoladores.
A banda i banda de la porta i tancant el barri, hi ha les corts, en el pis inferior gairebé soterrades, i la pallissa, al pis superior.
A l'exterior del barri, a la part de migdia, hi ha una era tancada per un petit mur de mig metre d'alçada, amb funció de paravents. A tocar del costat de ponent del mur, hi ha un petit cobert. Es conserva un antic rec, que porta l'aigua que omple la petita bassa rodona, situada a l'oest del cobert.
A pocs metres a la façana de ponent de la casa, hi ha un pou.
El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.
Fotografies de Global Arquitectes.
Història
Segons la historiadora Mercè Aventín (vegeu bibliografia), és probable que les masies de can Gras d'Avall i can Gras d'Amunt tinguin un antecedent en la personalitat de Martí Gras, que era batlle del rei a Vilamajor l'any 1.186 (BISSON,1984: 132), i en un Arnau Gras, potser fill de l'anterior, testimoni en una venda feta pels germans Roig a l'església de Sant Pere l'any 1209.
El primer document que fa referència explícita al mas de can Gras és de l'any 1292 (Arxiu parroquial de Sant Pere de Vilamajor - Arxiu Diocesà de Barcelona).
Bibliografia
AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 76 i 85.
BISSON, T. N. (1984) Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings (1151-1213).II. Berkeley: University of California Press, p. 132.
DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).
SARRIÀ i SARACHO, F. (2002). "Les Masies: el veïnat de Canyes". Quaderns de Vilamajor, 2. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.45-46.